El model més habitual és el de la gestió institucional. L'Ajuntament delega les funcions a una empresa que s'encarrega d'organitzar les activitats. L'exemple més clar són els centres cívics. Un altre dels models és el de la gestió cívica o ciutadana, que depèn directament de les entitats i associacions, que reben subvencions i que arriben a acords puntuals amb l'Administració. L'últim és el de d'autogestió, un model que, tot i que existeix, se situa al marge de la legalitat. En aquest cas els col·lectius volen ser totalment independents i organitzar les activitats sense tenir en compte l'Administració. En aquest últim grup s'inclouen els centres socials autogestionats com La Gordíssima de Sant Andreu o Can Masdéu a Canyelles, que té en marxa un projecte d'horts comunitaris per als veïns i les escoles de la zona. N'hi ha d'altres, però, com Can Batlló o La Flor de Maig que, tot i ser autogestionats, sí que han arribat a acords puntuals amb l'Ajuntament. Però el model que cada vegada pren més força a Barcelona és el de la gestió ciutadana, com el que s'aplica a la Casa Orlandai, a Sarrià. El 50% del pressupost depèn de l'Ajuntament i la resta, de les entitats i associacions que hi participen. Totes les activitats les proposen els ciutadans. ENRIC CAPDEVILA president de l'Associació Cultural Casa Orlandai "A un veí li interessa l'òpera i proposa un cicle d'òpera i ell mateix el mima i el cuida i fa que funcioni molt millor que si es portés des d'un despatx o un estament. Aquesta dinàmica és molt més positiva" Actualment hi ha una trentena d'espais d'aquest tipus a Barcelona. Ara s'han organitzat en una plataforma. Demanen a l'Ajuntament un marc normatiu que posi fi a la precarietat i heterogeneïtat que diuen hi ha en aquest model de gestió.
Un cop recuperats els ajuntaments democràtics, i especialment amb l’aparició del primer centre cívic al Guinardó, el model que es va imposar va ser el de la gestió institucional. L’empresa privada s’adjudicava per concurs la gestió i la dinamització de l’espai per delegació directa de l’Ajuntament de Barcelona.
El segon dels models és el de la gestió cívica o ciutadana. Aquí són les entitats i les associacions que arriben a acords puntuals amb l’Administració per gestionar el local. El 50% del pressupost depèn de l’Ajuntament i la resta, de les entitats i associacions que hi participen. És el model que pren força en els darrers anys i hi ha una trentena de locals amb aquest funcionament. El 2012 es van organitzar en la Plataforma Gestió Ciutadana de Barcelona. Demanen a l’Ajuntament un marc normatiu que posi fi a la precarietat i heterogeneïtat que asseguren que hi ha en aquest model de gestió.
El darrer dels tres models és el de l’autogestió. En aquest cas els col·lectius són totalment independents i organitzen les activitats sense tenir en compte l’Administració. En aquest últim grup s’hi inclouen els centres socials autogestionats com La Gordíssima, de Sant Andreu, o Can Masdéu, a Canyelles. Una variant del model seria l’autogestió amb acords puntuals amb l’Ajuntament, com els casos de Can Batlló o La Flor de Maig.
