Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia havien visitat en diverses ocasions Barcelona com a prínceps d’Astúries, però va ser el febrer de 1976 quan van triar Catalunya per fer la primera visita oficial com a nous reis d’Espanya. Joan Carles i Sofia van aterrar a l’aeroport del Prat i van ser rebuts per les autoritats locals -l’alcalde, Joaquim Viola, i el president de la Diputació, Juan Antonio Samaranch– al Saló del Tinell. Joan Carles va fer us del català per lloar les capacitats dels catalans al servei comú de l’estat espanyol: “L’afició pels catalans a la llibertat és llegendària i sovint ha estat fins i tot heroica. El català és amic de les coses concretes i, per això, també és realista, ordenat i treballador”, va dir. Dies després, Joan Carles va presidir un Consell de Ministres extraordinari a la ciutat.

Una presència rellevant dels reis va tenir la celebració del Dia de les Forces Armades de 1981 a la ciutat. La jornada va arribar en un clima polític molt delicat, mesos després de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer i només uns dies després de l’assalt al Banc Central, a la Rambla. Les cròniques de l’època asseguren que més de 300.000 persones van omplir la Diagonal entre Francesc Macià i la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer per veure la desfilada de més de 13.000 soldats i 1138 vehicles. El llavors alcalde de la ciutat, Narcís Serra, va qualificar aquells dies de presència del rei a Barcelona com a “jornades de gran importància política”. Amb la victòria socialista de 1982, Serra va assumir la cartera de Defensa, en part per la bona organització de la jornada a Barcelona.

Suport a la Barcelona olímpica

Als anys 80 sovintejaven les visites dels monarques a Catalunya, especialment per donar suport a la candidatura olímpica de 1992. El 1985 Joan Carles i Sofia van fer una visita oficial de quatre dies a la ciutat en què es van adreçar al Parlament de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona. També van inaugurar a la plaça de Tetuán la restitució del monument al doctor Bartomeu Robert que les autoritats franquistes van retirar el 1940 de la plaça de la Universitat. Com a curiositat, els reis van celebrar a Ca l’Isidre el 23è aniversari de casats amb un sopar privat i van visitar l’expresident Josep Tarradellas, hospitalitzat.

La diada de Sant Jordi de 1988 Joan Carles i Sofia van participar en la celebració dels actes del Mil·lenari polític de Catalunya, dies després que l’organització Terra Lliure intensifiqués les accions contra la seva presència a Barcelona. Però va ser el 1989, durant la celebració de la cinquena Copa Mundial d’Atletisme -que significava la reinauguració de l’Estadi Olímpic Lluís Companys-, que el rei va haver de sentir la primera gran xiulada per part d’organitzacions del nacionalisme català.

Tres anys després, la casa reial es va bolcar a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Joan Carles va declarar inaugurats els jocs i gran part de la família hi va participar activament durant els 15 dies que van durar. La bona sintonia entre Barcelona i els reis es va allargar el 1993, quan el llavors alcalde, Pasqual Maragall, va convidar els reis a viure els principals actes de les Festes de la Mercè, entre els quals la missa a la Mercè i la diada castellera a la plaça de Sant Jaume.

A finals dels 90 dues fites van marcar la relació dels Borbons amb Barcelona. El 4 d’octubre de 1997 la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin es van casar a la Catedral i es van instal·lar a viure a Pedralbes. Dos anys després, el 1999, els monarques van presidir la reobertura del Gran Teatre del Liceu, cinc anys després de l’incendi que el va devastar.

Una de les darreres participacions per inaugurar un esdeveniment va ser ara fa 10 anys, amb l’obertura del Fòrum Universal de les Cultures de 2004. En els darrers anys, Joan Carles també ha visitat Barcelona per motius mèdics, quan el 2010 va ser operat a l’Hospital Clínic d’un nòdul al pulmó.

L’última visita del rei a Catalunya va ser el dia 21 de maig per presidir l’entrega dels despatxos judicials. Feia 20 mesos que no trepitjava el principat. I en ple procés sobiranista marcat per la consulta del 9-N, el rei va demanar als jutges que respectessin la Constitució.