(ACN) L’alcaldable d’Esquerra, Ernest Maragall, creu que el debat de fons de les eleccions municipals es produirà entre ERC i el PSC, perquè considera que els comuns “ja han esgotat la seva capacitat d’afegir valor a la ciutat”. Així ho afirma en una entrevista a l’ACN en què també crítica que el govern de comuns i socialistes és “una suma d’interessos” més que una coalició i els acusa de no tenir un projecte compartit de ciutat. Maragall també avisa que fugirà de pactes postelectorals de “repartiment”. Pel que fa als pressupostos del 2023, defensa que la ciutat necessita uns comptes capacitats i no descarta votar-hi en contra.

Tornar a guanyar les eleccions, però de manera “inqüestionable”

Maragall mira la cursa a les eleccions municipals amb un objectiu: guanyar-les “amb la claredat suficient” per tenir llibertat i oferir a la ciutat un govern estable. També assegura que fugirà de “pactes de repartiment”, com el que veu entre Colau i Collboni. La seva aspiració és tornar a guanyar —com va fer en nombre de vots el 2019—, però fer-ho de manera “inqüestionable”.

El candidat no concreta, però, amb quins partits formaria executiu: “Prioritzaria Barcelona”, assegura. Una Barcelona, que, diu, exerceixi com a capital de Catalunya com a motor de creixement i un braç estès al territori.

Crítiques al “calendari imposat” dels pressupostos

Sigui com sigui, el partit que guanyi les eleccions haurà de governar durant el 2023 amb els comptes que s’aprovin aquest mes de desembre i que tot just s’han començat a tramitar. El cap de l’oposició ha lamentat el “calendari imposat” pel govern.

L’objectiu d’Esquerra és que Barcelona tingui “el millor pressupost possible” i per això avisa que formularan exigències de millora o de canvi. “Si malgrat tot veiem que no són els comptes que la ciutat necessita, haurem de votar-hi en contra, naturalment”, admet. De la mateixa manera, també assegura que no tindran cap problema a donar-hi suport si hi ha una evidència de millora.

En els darrers tres pressupostos, ERC va permetre’n l’aprovació votant a favor els primers dos anys i abstenint-se l’últim. Preguntat pel fet que l’any passat la formació facilités que els comptes tiressin endavant, justifica que va ser una decisió presa “en un marc de circumstàncies i equilibris polítics a Catalunya i Madrid”.

Maragall confessa que no comparteix el fet que un grup polític condicioni l’aprovació d’uns pressupostos o uns altres, però “el que compta al final és el bé superior de l’interès general de la ciutat”. “Això és el que vam fer i tornaríem a fer. Espero que aquest any no calgui”, admet.

El govern de Colau i Collboni “ha deixat de ser govern”

Sobre el govern municipal actual, el cap de l’oposició considera que “ha deixat de ser govern”. “Tots dos han decidit repartir-se el poder, les funcions i els àmbits, però han dimitit de buscar un equilibri comprensible en termes de ciutat i projecte compartit”, lamenta.

Maragall opina que això s’ha fet visible sobretot pel que fa al turisme, cartera en mans dels socialistes. “Estem davant d’una dimissió dels comuns, que deixen fer perquè no és el seu tros, i un error greu del PSC en l’orientació”, critica. El problema, segons el republicà, és que s’ha imposat una lògica “d’obrir la ciutat i renunciar a la governació del turisme”.

Millorar la neteja i la seguretat

També veu marge de millora en àrees com la neteja i la seguretat, dues de les principals preocupacions ciutadanes. Opina que en algunes zones de la ciutat no s’està notant la millora de la neteja que el govern va prometre amb la nova contracta: “El resultat no és ni de bon tros l’esperat”.

En paral·lel, considera que Barcelona no és més insegura que qualsevol altra gran ciutat europea, però no ho veu una “excusa” per resignar-se. Sí que destaca en positiu els esforços conjunts dels Mossos i la Guàrdia Urbana per millorar la realitat de la ciutat.

La fórmula, segons Maragall, és “governar millor en tots els sentits”, amb una relació més exigent amb els serveis professionals però també amb una major “complicitat” amb la ciutadania. “Si el govern no és capaç de crear una cultura cívica, estem facilitant el cercle viciós que el resultat de la suma de comportament individual ciutadà i funcionament dels serveis municipals no sigui l’adequat”, conclou.