“Necessitaríem tenir líders polítics a totes les administracions que fossin realment lliures com ho ha estat Pasqual Maragall”
, ha assegurat Colau, que ha afegit, que aquesta, la llibertat institucional, és una qualitat ara “pràcticament inexistent”.
Segons l’alcaldessa, Maragall va saber mantenir “la frescor i no caure en el cinisme i en la rancúnia” tot i els molts anys que es va estar en el càrrec. També n’ha destacat algunes de les fites principals, com la transformació de la ciutat a través dels Jocs, la recuperació del centre històric, la monumentalització dels barris perifèrics i el model de la col·laboració publicoprivada. L’objectiu de Colau, ha dit, és assumir aquesta agenda però, en lloc de repetir-la, aprofundir en la creació d’un govern de proximitat dins l’Europa de les ciutats.
El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha assegurat que des del govern municipal se senten “molt propers” a Maragall. De fet, ha dit, que “mig en broma mig seriosament”, els membres del govern actual acostumen a dir que representen una mena de “maragallisme plebeu” perquè sense tenir la biografia de Maragall o de la gent que el va envoltar, se senten “molt propers a molts dels seus anhels de canvi, en la seva estima per la ciutat i amb el tarannà amb què va entomar tots aquests reptes que suposava transformar Barcelona”.
L’acte “El maragallisme i Barcelona” ha estat un debat sobre el llegat de Pasqual Maragall 35 anys després de l’arribada a l’alcaldia que s’ha fet a l’Ateneu Barcelonès. També hi han participat el president de l’Ateneu de Barcelona, Jordi Casassas; la periodista i escriptora Cristina Fallaràs; l’historiador i exregidor Joan Fuster; la infermera i activista Custodia Moreno; el geògraf i professor de la UAB Oriol Nel·lo, i la periodista Àngela Vinent. Entre el públic hi ha hagut els líders dels grups municipals del PSC i ERC, Jaume Collboni i Alfred Bosch.
