Així és com es fan la majoria d'enquestes electorals: trucada a trucada i amb un qüestionari que no sol excedir els 10 minuts. Les dades es recullen, es processen i arriben fins als mitjans. Però quina credibilitat tenen? Fins a quin punt poden predir el resultat electoral? ÀNGELS PONT, directora de GESOP "Normalment ens critica qui no està content amb els resultats que donem. Siguin uns o siguin uns altres. Nosaltres tenim aquesta percepció. Llavors, les dades ens diuen que Déu n'hi do! el que ens solem apropar a la realitat." JORDI MUÑOZ, doctor en Ciències Polítiques i professor de la UB "En general les enquestes a grans trets donen prediccions relativament acurades dels resultats. Ara tampoc no els podem demanar una precisió al detall. A vegades hi ha escons que es disputen per molt pocs vots i no hi ha cap enquesta que sigui capaç de predir això." IVÁN SERRANO, doctor en Ciències Polítiques i investigador a la UOC "Quin és el problema o quina és la qüestió que ens enfrontem ara com les passades a Catalunya o les properes a nivell espanyol? Doncs que estem en un escenari que no és estable, és un context volàtil." El blanc de crítiques de les enquestes sol ser l'anomenada cuina, és a dir, la transformació de les dades en brut de l'enquesta en una predicció electoral. Un mecanisme necessari. A Catalunya, per exemple, habitualment el PP té vot ocult i, per això, en aquesta cuina se li solen afegir votants. JORDI MUÑOZ, doctor en Ciències Polítiques i professor de la UB "Aquestes desviacions, que les coneixem, perquè podem comparar-ho amb la dada real, les hem de corregir d'alguna manera. I d'això va la cuina. La segona cosa de què va la cuina és assignar els indecisos." Uns indecisos que cada vegada creixen més. Com també augmenta el nombre d'enquestes que apareixen als mitjans. Això sí, segons la legislació espanyola, no es poden publicar sondejos polítics durant els cinc dies previs a les eleccions.
“Normalment ens critica qui no està content amb els resultats que donem. Les dades ens diuen que Déu n’hi do el que ens solem apropar a la realitat.” Són paraules d’Àngels Pont, directora de GESOP, una de les empreses que elabora enquestes electorals. Els politòlegs Jordi Muñoz i Iván Serrano també coincideixen a dir que les enquestes donen prediccions relativament acurades dels resultats. Ara bé, tots tres també destaquen que atesa la forta inestabilitat política que es viu en l’actualitat, és difícil predir la fotografia final d’unes eleccions. “Si mirem en la perspectiva històrica, les enquestes preveuen els resultats a grans trets correctament la majoria de les vegades. Però sempre hi ha moviments que poden correspondre a imprevisions, a ocultació de vot o a canvis en l’últim període”, diu Muñoz.
A més, la legislació espanyola no permet publicar sondejos polítics durant els cinc dies previs a les eleccions, cosa que impossibilita tenir l’aproximació del resultat final. En aquest sentit, Serrano creu que habitualment es demana un nivell de predicció i de concreció que no és possible: “No podem preguntar a una enquesta avui què passarà d’aquí a un mes. Evidentment d’aquí a un mes poden passar moltes coses, pot haver-hi molts moviments. Això no és culpa pròpiament del mètode ni de l’enquesta en si, sinó simplement que li estem preguntant una cosa que l’enquesta no ens pot respondre.”
Reflecteixen l’opinió o generen opinió?
La directora de GESOP, Àngel Pont, assegura que una enquesta ben feta serveix per plasmar l’opinió dels ciutadans en un moment determinat. Tot i així, reconeix que “hi ha qui les utilitza per crear opinió també.” Per Jordi Muñoz les enquestes “generen opinió en el sentit que delimiten el terreny de la competició, influeixen en les expectatives que tenen els actors polítics i en les decisions que prenen els partits”. És a dir, que el mateix fet de publicar les prediccions pot distorsionar la realitat i condicionar l’entorn polític. Ara bé, Muñoz també considera que hi ha certa tendència a sobreestimar els efectes que tenen sobre l’electorat.
La cuina de les enquestes
Un del blanc de crítiques de les enquestes sol ser l’anomenada cuina, és a dir, la transformació de les dades en brut de l’enquesta en una predicció electoral. Es tracta d’un mecanisme necessari per ajustar les desviacions del mostreig. És en aquest moment quan els analistes han de prendre decisions per sobredimensionar l’electorat que és reaci a respondre les enquestes o dir obertament quin partit vota. A Catalunya, per exemple, habitualment el PP té vot ocult i, per això, en la cuina s’hi solen afegir votants. “Aquestes desviacions, que coneixem, les hem de corregir d’alguna manera. I també hem d’assignar els indecisos. D’això va la cuina”, diu Muñoz.
