Com encaixen els períodes més foscos de la història d'un país en el nostre present? Això és el que planteja Ricard Martínez en l'exposició que s'exhibeix al local del Memorial Democràtic. I ha estat també el debat que aquests dies experts en memòria històrica d'arreu d'Europa han tingut a Barcelona. PLÀCID GARCIA PLANAS, director del Memorial Democràtic "No som l'únic país que no sap encarar el seu passat i en aquest sentit és interessant compartir experiències sobre com ho fan ells. I no som l'únic país que vol aprofitar el passat per reflexionar sobre el present." Ells dirigeixen museus que expliquen la història de camps d'extermini, migracions forçades i guerres civils. L'objectiu és el mateix: apropar la història a la ciutadania perquè no caigui en l'oblit. Però la idiosincràcia de cada territori marca diferències en com es tracta la memòria històrica. KATE TURNER Healing Through Remembering [Irlanda] "Durant un temps els polítics no van dir res. Estaven ocupats a com construir una nova Irlanda del Nord. // Estar silenciat no és la manera de fer-ho. Hem de discutir junts com afrontem el passat i això inclou els ciutadans, les víctimes, les persones involucrades en el conflicte i els polítics. I això ha de passar de dalt a baix i de baix a dalt." La situació és més simple si l'enemic no és de casa. JAN MUNK Terezín Memorial [la República Txeca] "Al meu país hi ha moltes discussions sobre qüestions històriques, però no sobre l'Holocaust. El van fer els enemics, els alemanys, i no la gent de la República Txeca." Experiències que serveixen per enriquir la Internacional Coalition of Sites of Conscient, una xarxa que aplega 200 entitats memorials d'arreu del món.
L’amfitrió d’aquestes jornades, que van començar aquest dimecres, és Plàcid Garcia-Planas, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. L’experiència ha servit, segons ell, per adonar-se que “no som l’únic país que no sap encarar el seu passat ni l’únic que vol aprofitar el passat per reflexionar sobre el present”. La manera de fer de cada un dels països, però, marca la diferència alhora d’afrontar el repte d’explicar fets històrics.
A Irlanda del Nord, saben prou bé el significat de la paraula silenci. El conflicte entre unionistes i republicans irlandesos va tacar de sang la història del país, però un cop firmat l’acord de pau de 1998, el conflicte va seguir present en el dia a dia. “Durant un temps els polítics no van dir res. Estaven ocupats en com construir una nova Irlanda del Nord”, explica Kater Turner, directora del memorial Healing Through Remembering. “És ara quan hem de discutir junts com afrontem el passat i això inclou els ciutadans, les víctimes, les persones involucrades en el conflicte i els polítics. I això ha de passar de dalt a baix i de baix a dalt”, afegeix.
Ben diferent és el punt de vista de Jan Munk, director del Terezín Memorial, un cap d’extermini nazi reconvertit en memorial situat a la República Txeca. En aquest cas, quan es tracta d’explicar la història, la situació és més senzilla si l’enemic no és de casa. “Al meu país hi ha moltes discussions sobre qüestions històriques, però no sobre l’Holocaust. El van fer els enemics, els alemanys, i no la gent de la República Txeca”, assegura Munk.
Compartir experiències
Gairebé una desena de directors de memorials democràtics s’han trobat aquesta setmana a Barcelona en un cicle organitzat per la Internacional Coalition of Sites of Conscience, una xarxa internacional de la qual forma part el Memorial Democràtic i que aplega prop de 200 entitats memorials d’arreu del món. Entre d’altres, hi han participat membres del Youth Initiative for Human Rights de Bòsnia i Hercegovina, la Fundació Museu de la Pau de Gernika del País Basc i del Discovery Center de Kosovo.
