La CUP decidirà aquest diumenge si es presenta per primera vegada a les eleccions espanyoles.
Fa un parell de setmanes, va decidir obrir un debat intern sobre si s’havia de presentar tenint en compte la situació “d’excepcionalitat democràtica” que s’està vivint a Catalunya.
Fins ara la formació anticapitalista havia optat sempre per no presentar-se a les eleccions estatals i havia defensat l’abstencionisme. Però, en aquests moments, la CUP considera que l’exercici del dret a l’autodeterminació ha esdevingut l’element fonamental de confrontació democràtica, fet que ha abocat l’Estat a la inestabilitat política permanent. Per aquest motiu, ha decidit enviar a les territorials la decisió de si es presenten o no.
Com ho decidiran?
La CUP va fer un primer document base en què intentava plantejar les diverses opcions que hi havia davant les eleccions espanyoles. Després d’un període d’aportacions d’esmenes i debats interns, les assemblees territorials decidiran el seu posicionament el 10 de març al matí.
La decisió final es prendrà aquest diumenge 10 de març a la tarda. La formació es reuneix de manera extraordinària en un Consell Polític després de les assemblees territorials. La reunió ha començat a les 18 h a la seu de la CUP a Barcelona.
Quins corrents hi estan a favor? I en contra?
Poble Lliure
, un dels corrents interns de la CUP, opta perquè el partit anticapitalista es presenti amb una candidatura el més àmplia possible. Defensen que la CUP ha d’assumir el repte i ha d’agrupar el màxim de persones, col·lectius i sectors socials compromesos en la construcció republicana.
En un comunicat, Poble Lliure considera que cal una alternativa electoral que permeti un vot sòlid i útil per la ruptura. A la vegada que serveixi per denunciar el caràcter “autoritari” de l’Estat i que defensi el dret a l’autodeterminació, els drets socials i la fi de la repressió. Afirmen que s’haurien de presentar per ser “l’alternativa que el poble demana” davant d’un discurs reformista dels altres partits independentistes.
En canvi, segons ha avançat La Vanguardia, Endavant es decanta per rebutjar la proposta. Al seu entendre, aquesta “no servirà per accelerar el procés de ruptura amb l’Estat”. Per tant, dues de les corrents més importants de la CUP han optat per postures oposades davant de les eleccions espanyoles del 28 d’abril.
En cas que es presentessin que farien?
En el document ‘Cop de timó: la CUP motor d’una candidatura per tombar el règim’ adverteix que els candidats que sortissin, si finalment es presenten, no mantindrien la lògica parlamentària ordinària, sinó que optarien per anar a bloquejar qualsevol normalitat. No negociarien amb els partits estatals ni farien política reformista, com acusen que està fent el PDeCAT i Esquerra.
