Colau torna endarreriment flota llibertat gaza

(ACN/Redacció) L’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau i l’exdiputat al Congrés Jaume Asens tornen aquest divendres a Barcelona després dels endarreriments perquè salpi la Flotilla de la Llibertat, la missió per portar 5.500 tones d’ajut humanitari a bord de tres vaixells a Gaza.

Colau i Asens es reincorporaran a la missió un cop els vaixells obtinguin el permís per salpar i hi hagi una data en ferm. En una roda de premsa que l’exalcaldessa ha ofert aquest divendres al matí des d’Istanbul, ha detallat que els vaixells estan a punt per sortir, però que “Israel ha fet pressions a tots els nivells per impedir que la flotilla pugui sortir”. Tanmateix, Colau s’ha reafirmat en el seu compromís amb el poble palestí: “No desistirem fins sortir cap a Gaza per trencar el bloqueig i exigir l’alto el foc immediat“.

Colau i Asens, “importants” en la campanya

Segons ha explicat la candidata de Comuns Sumar a presidenta de la Generalitat, Jéssica Albiach, aquest dijous els van avisar “d’un nou endarreriment” per salpar cap al port de Gaza, després dels que van ajornar el viatge entre dimarts i dimecres, i han decidit tornar a Barcelona davant els “impediments i obstacles” perquè surti la flotilla. Albiach ha apuntat que Colau i Asens podrien tornar “si hi ha una data ferma i tancada” perquè la missió és “importantíssima i clau per a les persones de Palestina”.

Albiach ha destacat també que Colau i Asens tenen un “paper important i preponderant” en la campanya per a les eleccions a Catalunya 2024 i ha subratllat que han mostrat amb la flotilla “un clar compromís amb els drets humans” davant el “genocidi i massacre” a Gaza.

5.500 tones d’ajuda humanitària

La Flota de la Llibertat està composta per quatre vaixells que carreguen 5.500 tones d’ajuda humanitària com una vintena d’ambulàncies, farina, arròs, aigua potable, medicines, equipament mèdic i altres productes de primera necessitat.

Són 350 contenidors que es transportaran en un dels vaixells, mentre que els altres tres portaran observadors, personal mèdic, representants polítics i mitjans de comunicació. La iniciativa es va engegar després de l’assassinat de set membres de l‘ONG World Central Kitchen que treballaven amb autorització de l’exèrcit israelià. Unes morts que van fer anul·lar la missió a Open Arms.