El congrés Ciutats, Estat i Globalització —organitzat per la UOC— reuneix una vintena d’experts fins aquest dimarts a Barcelona per reflexionar sobre el rol que hauran de jugar les ciutats en el futur. Sobre la taula hi ha el conflicte d’interessos i de competències entre els governs municipals i els estatals a l’hora de resoldre les problemàtiques de la ciutadania.
Un dels exemples que apunta el director del congrés, l’urbanista i professor emèrit de la UOC, Jordi Borja, és el de l’habitatge: tot i que les ciutats busquen la manera de poder-ne regular els preus (com la reserva del 30 % de les noves promocions per a habitatge protegit), les competències per fer lleis sobre habitatge rauen en els estats.
En aquest sentit, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz —que ha inaugurat el congrés—, ha assegurat a betevé que “estem abordant qüestions d’estat soles”, sense les eines necessàries i, per això, ha reclamat a l’estat espanyol que “com a mínim, ens donin els recursos i les competències, que no les defugirem”.
Cal el lideratge de la ciutadania
Jordi Borja —que va treballar a l’Ajuntament durant el mandat de Pasqual Maragall— també defensa que en el món globalitzat les ciutats han de fer-se amb les competències per resoldre el dia a dia dels ciutadans. Ara bé, ha avisat que, per fer-ho, cal “una mobilització ciutadana” com la dels anys 70 per conduir aquest canvi.
A més, Borja ha advertit que el canvi ha d’anar més enllà perquè “a Catalunya hi ha un excés institucional”. En aquest sentit, Borja manté que cal “redefinir el mapa institucional”, en especial al nivell més proper al territori, i en clau barcelonina apunta un govern metropolità que tingui en compte les necessitats tant dels districtes com dels municipis que envolten Barcelona.
