El rei Joan Carles va néixer el 5 de gener de 1938 a Roma. Ciutat on es va traslladar la família reial després de proclamar-se la República el 1931. Fill de Joan de Borbó, comte de Barcelona, i Maria de la Mercè de Dues Sicílies, Joan Carles no va arribar a Espanya fins als deu anys. Lloc on va desenvolupar el gruix de la seva formació. Va cursar batxillerat, i després va estudiar a les acadèmies i escoles militars dels tres exèrcits. Més tard, a la Universitat Complutense de Madrid, va cursar estudis de Dret Polític i Internacional, Economia i Hisenda Pública. Va contraure matrimoni amb la princesa Sofía de Grècia el1962, a Atenes. Un any més tard va néixer la infanta Elena; després, la infanta Cristina i el 1968, el príncep Felip. La proclamació de Joan Carles com a rei va arribar després de la mort del dictador Francisco Franco. Va ser el 22 de novembre de 1975. I en un discurs a la nació va resumir les idees que pivotarien el seu regnat: restablir la democràcia, i convertir-se, va dir, en el rei de tots els espanyols. De fet, ell al costat d'Adolfo Suárez, estan considerats els principals artífexs del pas de la dictadura a la democràcia. Un procés que va portar a la celebració d'eleccions lliures l'any 77 i a l'aprovació de la Constitució el 78. Tres anys més tard, el paper del monarca durant l'intent de cop d'estat del 23-F van refermar la imatge del rei al costat de la democràcia. Un suport ciutadà que va durar anys... fins que el 2007 un seguit de fets van començar a alterar la calma de la Corona. Des de la decisió de l'Audiència Nacional de prohibir un número de la revista 'El Jueves', en què apareixia un dibuix de Felip de Borbó, fins a una visita del monarca a Ceuta que va provocar un conflicte diplomàtic entre Espanya i el Marroc, fins al famós... POR QUE NO TE CALLAS que el rei va etzibar a Hugo Chávez en una cimera Iberoamericana. El veritable desgast, però, va arribar més endavant, amb el procediment judicial contra Iñaki Urdangarin pel cas Nóos i la imputació de la infanta Cristina. Uns fets que encara avui, qüestionen el funcionament de la monarquia com a institució. A tot plegat s'hi va sumar a la polèmica cacera d'elefants a Botswana, on es va fracturar el maluc el 2012, i a la imatge de debilitat amb caigudes com aquesta... i les moltes entrades a quiròfan. Els darrers tres anys el rei Joan Carles s'ha sotmès a set operacions en els quals ha estat intervingut d'un pulmó, un genoll el taló i els dos malucs.
La primera visita oficial del rei a Catalunya va ser el 16 de febrer de 1976. Va ser per assistir a un acte celebrat al Saló del Tinell on, en un gest carregat de simbolisme, va pronunciar bona part del discurs en català. Un any més tard Espanya va viure les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco.
Ja amb Adolfo Suárez a la presidència, el rei va tenir un paper decisiu en les converses amb els delegats de l’Assemblea de Parlamentaris catalans per fer que es restablissin les institucions que Franco havia abolit. De fet, el rei Joan Carles ja havia iniciat contactes amb el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas. El 1977 el va rebre al palau de La Zarzuela i el 29 de setembre d’aquell mateix any va signar el decret que restablia la Generalitat de Catalunya i en nomenava Tarradellas president.
Un dels moments més convulsos del regnat va ser l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. El rei va sortir ràpidament a la televisió per cridar els espanyols a donar suport al govern legítimament democràtic. El monarca va quedar refermat com a salvador de la situació i la monarquia, que molts sectors jutjaven com una continuació del franquisme, va sortir més legitimada després de l’intent colpista.
La pèrdua de popularitat
El 2011 va començar una etapa en què diversos escàndols van minar la popularitat del rei. D’una banda, hi va haver l’esclat del cas Nóos amb Iñaki Urdangarin, gendre de Joan Carles, com a principal imputat. El 14 d’abril de 2012, Joan Carles es va fracturar el maluc mentre estava de cacera a Botswana, Àfrica. L’incident va obrir una crisi per com s’havia finançat aquella expedició en un moment en què Espanya vivia el moment més cru de la crisi econòmica.
Joan Carles I i el procés sobiranista
El posicionament del rei Joan Carles amb el procés sobiranista ha causat més d’una fricció amb les institucions catalanes. Una setmana després de la manifestació per Catalunya com a nou estat d’Europa, l’11 de setembre de 2012, es va fer pública una carta del monarca en la qual apel·lava a la unitat dels espanyols, un gest que va causar tensions en una de les últimes trobades entre el rei i el president Artur Mas. Va ser en l’acte per inaugurar la nova terminal del grup xinès Hutchinson al Port de Barcelona. Mas va arribar tard a la inauguració i va saltar-se el moment de la foto oficial.
El rei, que la setmana passada va assistir a l’acte de lliurament de diplomes als jutges de la 64a promoció de la carrera judicial celebrat a Barcelona, tenia previst presidir aquest dilluns a Barcelona el dinar inaugural del 49è Congrés de la Federació Internacional d’Esquí, però amb l’anunci de l’abdicació se n’ha suspès l’assistència a l’acte.
Felip VI, el futur monarca
L’hereu de la corona, l’encara príncep Felip, serà Felip VI quan comenci a regnar. Amb 46 anys és el tercer fill i hereu directe al tron. La relació de Felip amb Catalunya sempre ha estat molt propera. El 1992 va portar la bandera de la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona. En el discurs, com ho ha fet altres vegades, el príncep va fer servir el català: “Em felicito a mi mateix per tornar a tenir el privilegi d’estar envoltat de tan bons professionals, estimats col·laboradors i d’amics per sempre.” Casat amb la periodista Letizia Ortiz i pare de dues filles, Felip ostenta, entre altres títols, el de príncep de Girona.
