Amb l’esclat de la pandèmia, el comerç electrònic ha crescut un 43 % en dos anys. Per reduir l’impacte que el repartiment de paquets a domicili té a la ciutat, el govern municipal ha definit la nova estratègia perquè la distribució de mercaderies es faci de la manera “més competitiva, ordenada, eficient, sostenible i segura possible”. Aquest paquet de mesures inclou augmentar els punts de distribució i recollida de mercaderies, per evitar sobretot les entregues fallides i habilitar horaris nocturns per carregar i descarregar.

El primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ha posat per exemple els supermercats, que podrien fer la càrrega i descàrrega de productes durant la nit. “Es tracta de no concentrar totes les descàrregues en els mateixos horaris”, ha afegit. Per la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, es tracta de dotar la ciutat “d’una regulació concreta que faci que l’espai públic no es converteixi en una selva”.

Més punt de recollida física

D’entre els objectius marcats per al 2030 també hi ha la de fer proliferar els punts de recollida físics a tota la ciutat. Uns punts que haurien d’anar en detriment de la distribució a domicili, que sovint acaba en intents fallits. Es treballa, per exemple, en generar i facilitar el punts de recollida “locker”, que consisteix a instal·lar taquilles, o l’anomenat “click and collect”, que vol dir comprar per internet i recollir-ho a la botiga.

Quan et porten el paquet a casa i no hi ets han de venir dues i tres vegades. Això són viatges, ocupació de l’espai públic i emissions si no estan electrificats”
Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde

En la mateixa línia, també s’impulsarà la instal·lació de més taquilles als mercats municipals per a la recollida comandes de compra: ja n’hi ha sis en funcionament als mercats del Ninot, de la Concepció, de la Llibertat, de Sants i de Lesseps. N’hi ha quatre més en aparcaments B:SM i se n’instal·laran vuit més durant aquest any.

I pel que fa als centres de distribució de mercaderies, es potenciarà aquells des d’on es reparteixen els paquets amb mitjans de transport sostenibles, com ara en bicicleta. Ja se n’han implantat vuit a tota la ciutat i ara hi ha 17 proves pilot d’aquests centres de distribució en aparcaments municipals. Per tot plegat, l’Ajuntament treballa en com modificar legalment les ordenances i els plans especials d’usos per adaptar-los als nous horaris i plantejaments.

El proper pas, la taxa Amazon

Pel que fa a la taxa que gravarà l’ús de l’espai públic per part de les grans empreses de comerç electrònic, com Amazon, el govern municipal ha explicat que es treballa amb la intenció de tenir una proposta abans de l’estiu. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha recordat que “la distribució no és gratuïta”, i considera que aquesta taxa ha de permetre que les grans empreses de distribució “facin servir l’espai públic de forma correcta i no com si fos el magatzem”. De la seva banda, Collboni admet la complexitat jurídica que comporta.

Veurem en quin període es pot aplicar. Té una complexitat jurídico-adminsitrativa important però nosaltres estem convençuts que s’ha de fer”
Jaume Collboni, prime tinent d’alcalde

Furgonetes i camions generen un terç de la contaminació dels vehicles privats a la ciutat

El repartiment de mercaderies és l’última part de la cadena de subministrament i suposa un impacte important a la ciutat pel que fa la congestió, la contaminació, el soroll i l’ocupació de l’espai públic. Les furgonetes i camions representen el 23 % de la mobilitat en vehicle privat a la ciutat i són responsables del 31 % de les emissions de PM10 i el 34 % de les emissions de diòxid de nitrogen. El 2019 es van posar 150.000 denúncies per incompliments de l’àrea DUM i el 2021 es van registrar 1.014 sinistres amb furgonetes i camions implicats.