El Teatre Poliorama acull, fins al 12 de maig, un esdeveniment únic: la reunió de dos dels grans talents de les lletres espanyoles de principis del segle XX, que es retroben als escenaris amb ‘Don Ramón María del Valle-Inclán a través de Ramón Gómez de la Serna’. Xavier Albertí, director d’aquest espectacle que es podria llegir com una forma d’espiritisme escènic, passa pel ‘Plaça Tísner‘ per parlar-nos d’una funció en què la paraula i la música tenen un protagonisme indiscutible.
Els dos Ramons
Ramón María del Valle-Inclán i Ramón Gómez de la Serna eren escriptors populars a l’Espanya de fa un segle, iconoclastes, crítics amb el seu temps i, també, amics. Si el primer d’ells va definir el terme “esperpento” per referir-se a la realitat que li va tocar viure, el segon es va fer popular amb les seves “greguerías”. Un dia, ara fa 25 anys, Xavier Albertí va llegir el llibre que Gómez de la Serna havia fet de Valle-Inclán i es va enamorar de tots dos, del biògraf i del biografiat.
La possibilitat de portar als escenaris aquest text li rondava des de llavors, però no ha pogut ser fins ara que Xavier Albertí ha aconseguit conjurar els fantasmes dels dos Ramons en un muntatge protagonitzat per Pedro Casablanc. L’actor espanyol d’origen marroquí es posa a la pell de Gómez de la Serna, que evoca la figura del seu amic i mentor, creant així un joc de nines russes en què saltem d’un Ramon a l’altre al llarg de l’hora i quart que dura l’espectacle al Teatre Poliorama.
El poder de la paraula
Si una cosa tenen en comú Valle-Inclán, Gómez de la Serna i Xavier Albertí és l’amor per la paraula, oral i escrita. A l’hora de representar la força declamatòria de Gómez de la Serna, Albertí ha tingut molt en compte el ritme que l’escriptor madrileny imprimia a les seves frases, com les accelerava per a alentir-les posteriorment, o com començava una sentència de forma assossegada per accelerar-se fins al cop final.
Conscient de la musicalitat del text, Xavier Albertí acompanya les paraules (i les cançons) de Pedro Casablanc amb el piano de Mario Molina. I tots tres aconsegueixen, per una estona, traslladar-nos a un altre temps i ressuscitar els esperits dels dos Ramons.
El “mosaic” de Xavier Albertí
- Una avinguda: el Paral·lel. El Xavier Albertí ha reivindicat el passat de l’artèria més festiva i cabaretera de Barcelona, com a part de la mescla de tradició i modernitat que recorre tota la seva obra artística.
- Una autora: Lluïsa Cunillé. Col·laboradora, amiga i sòcia teatral, la dramaturga badalonina ha signat el llibret de nombrosos espectacles de Xavier Albertí, amb qui va fundar la companyia La Reina de la Nit.
- Un teatre: el Nacional de Catalunya. Quasi una segona casa per al nostre convidat, entre el 2013 i el 2020 va dirigir el TNC i va obrir la porta tant a dramaturgs catalans nous com a clàssics de la talla de Rusiñol i Pitarra.
- Un espectacle: ‘Temps salvatge’. L’any 2018, el text de Josep Maria Miró li va servir per guanyar el MAX a la millor direcció, un premi que se suma a un palmarès que inclou el Butaca, el Serra d’Or o el de la crítica, entre d’altres.
- Un escriptor: dos, en realitat. Ramon María del Valle-Inclán i Ramon Gómez de la Serna. Dos genis que comparteixen nom i, ara també, escenari en el nou espectacle del Xavier Albertí.
- Una plaça: la plaça del Popolo, a Roma. Una de les més famoses de la ciutat, és la cruïlla de tantes sensibilitats i moviments artístics que per força havia d’agradar a un enamorat de la cultura com el Xavier Albertí.
