No existeix cap llei natural que faci posar d’acord músics i artistes per publicar de cop els millors àlbums a les seves carreres. Es tracta simplement d’una conjunció de factors històrics, asincronies curioses i casualitats diverses que fan que un any o altre marqui la diferència i passi a la història de la música. És el cas del 1994.
‘Subúrbia’ proposa un viatge per l’any en què l’escena independent va creuar camí amb el pop més “mainstream”, l’any d’un britpop encara no ofegat pels egos que el varen fer caure anys després, l’any del millor pop espanyol amb el ‘Super 8’ de Los Planetas vivint la ressaca del ‘Soplo en el corazón’, dels Family, l’any del millor rock alternatiu nord-americà per part dels Weezer, Pavement i Sonic Youth, el del ‘Ping pong’, dels Stereolab, i el ‘Loser’, del Beck. Era l’any 1994.
