Darrere de tot gran teatre hi ha un fantasma i diu la llegenda que el del Romea és la Margarida Xirgu. Per això, T de Teatre no podria haver trobat un millor escenari per estrenar el seu tretzè espectacle, ‘La dona fantasma’, que es pot veure fins al 26 de novembre i que ens presenten al ‘Plaça Tísner‘.
Tornem a l’essència de T de Teatre, vam començar explicant històries de dones”
És la història de quatre mestres de finals dels anys 70 que s’enfronten als seus propis espectres. Les seves vides estan marcades pel desamor, la frustració, les cures i la repressió, fins que l’extraordinari irromp en el seu dia a dia. Una dona fantasma que obre la porta a un altre món, el del passat. “Tornem a l’essència de T de Teatre, vam començar explicant històries de dones amb ‘Petits contes misògins’ i ara tornem a aquesta fórmula a través de quatre monòlegs”, explica Àgata Roca, actriu i una de les fundadores de la companyia que ja suma més de 30 anys en escena.
És curiós perquè és una obra molt literària i sobre l’escena és molt teatral”
T de Teatre i l’Argentina
‘La dona fantasma’ està escrita i dirigida per l’argentí Mariano Tenconi Blanco, que estrena per primer cop a l’estat. El text està creat expressament per a la companyia partint de materials com els diaris o les cartes que marquen la seva dramatúrgia, ja que el seu mètode d’escriptura sorgeix de la lectura.
“És curiós perquè és una obra molt literària i sobre l’escena és molt teatral”, opina l’actriu Mamen Duch. De fet, el teatre, entès com a “artefacte de memòria“, és també un dels temes de l’obra i aquesta, en paraules del seu autor, és alhora un fantasma “que cada nit neix i mor”. La traducció al català ha anat a càrrec de Sergi Belbel.
Els músics formen part d’aquesta funció i de les nostres vides com un binomi inseparable”
No és la primera vegada que T de Teatre aixeca un text de signatura argentina, ja ho van fer amb ‘Premis i càstigs’, de Ciro Zorzoli, i ‘Com pot ser que t’estimi tant’, de Javier Daulte. Segons Marta Pérez, a l’Argentina hi han trobat “un sentit de l’humor molt similar”. Per l’actriu, un dels punts forts de l’espectacle és la música en directe d’Ian Shifres interpretada pels músics Joan Palet i Rafel Plana: “Formen part d’aquesta funció i de les nostres vides, de cadascun del monòlegs, com un binomi inseparable”.
És com la vida mateixa, que l’humor i la tragèdia van de la mà”
Entre el drama i la comèdia
Amb ‘La dona fantasma’, la companyia torna a actuar en solitari després de 10 anys. L’últim cop que es van trobar totes quatre soles en escena va ser també a l’escenari del Teatre Romea amb ‘Dones com jo’, de Pau Miró. En tots dos muntatges, el text transita fàcilment del drama a la comèdia, fent que l’espectador passi de l’emoció al riure una vegada i una altra. “És com la vida mateixa, que l’humor i la tragèdia van de la mà”, comenta Carme Pla.
