En Guillem Boltó Grande, en Rai Benet i en Klaus Stroink Izard són tres músics que, sense buscar-ho, es van convertir en grup arran del confinament. Són els Stay Homas que, tres anys després de donar-se a conèixer amb les cançons que ens oferien cada dia des de la terrassa del pis on vivien, ara publiquen el seu segon disc.
‘Homas’ és un àlbum amb 13 temes en què tornen a demostrar la seva capacitat per combinar estils. Un eclecticisme que, segons han explicat a ‘Plaça Tísner‘, és “menys esbojarrat que abans, ja que hi continua havent-hi barreja però més subtil“. De fet, han dit, han aconseguit tenir un so que els defineixi més com a grup i que sigui més fàcil d’identificar.
Crítica a la indústria musical
El seu primer àlbum va ser ‘Agua’, gravat el 2020. En aquella ocasió el van publicar amb la discogràfica Sony. A ‘Homas’, en canvi, han decidit trencar amb la multinacional i han optat per un segell més petit, com és Cukileo Records. Critiquen molt l’actitud empresarial de les grans companyies: “És com si fossis una màquina de fer diners, i la música és alguna cosa més que això”.
Asseguren que la crítica no va dirigida directament a la seva discogràfica anterior i que és una sistema empresarial generalitzat: “No pot ser que entre la persona que fa música i la persona que l’escolta hi hagi 30.000 persones quan hi podrien haver tres. Hi ha molta gent que no saps què fan“. I totes, han afegit, “cobrant i donant la seva opinió“.
El disc més treballat
En aquest disc destaquen que és la vegada que han tingut més temps per fer música. Abans, han explicat, “estàvem 20 minuts, i la gravàvem al terrat. Ara, de la idea del disc fins que l’hem publicat, ha passat un any“. A més, és el primer àlbum en què cap dels temes té relació amb les cançons que van sortir durant el confinament. Ara “tot és inèdit“.
El “mosaic” de Stay Homas
- Un local: la Sala Apolo. Stay Homas ha actuat en moltíssims escenaris, però aquest és un dels llocs que més han freqüentat i on se senten més a gust.
- Un aprenentatge: després de tres anys com a banda, asseguren que ara mateix valoren molt haver arribat al punt de saber escoltar-se a ells mateixos i apostar pel que realment volen, més enllà del que marqui la indústria o l’entorn.
- Una afició: cuinar. Quan té temps lliure, una de les activitats que més gaudeix en Guillem és posar-se davant dels fogons. El cuscús és un dels plats que més li agrada preparar i que, segons els seus companys, millor li queden.
- Un paisatge: el Ripollès. En Klaus sent un vincle especial amb els paratges d’aquesta comarca gironina. Li porta molts records, des de passar-hi les vacances a anar-hi per festivals.
- Un referent: Coldplay. En Rai assegura que la banda britànica és dalt de tot de les seves preferències musicals. No va deixar escapar l’oportunitat de veure-la en directe, ahir mateix, en el primer dels seus 4 concerts a Barcelona. En companyia, per cert, d’en Guillem i en Klaus.
- Una plaça: la de George Orwell, al Gòtic. En Klaus vivia al costat de la coneguda popularment com a plaça del Tripi. Era l’època en què estudiava amb en Rai a l’ESMUC i anaven sovint a tocar al Marula.
