La companyia Atresbandes du al Teatre Lliure de Gràcia ‘Desert’. Signen la peça i en són codirectors Mònica Almirall, Albert Pérez Hidalgo i Miquel Segovia. A escena, Rubén Ametllé, Nicolás Carbajal, Marina Rodríguez i Amaranta Valverde.
Atresbandes no crea a partir de textos, sinó de conceptes. En aquest cas, el motor de la creació va ser el desert com a lloc de recolliment. La companyia defineix l’espectacle com un viatge sonor i visual proper a una peça de dansa que parla del silenci i d’escoltar. “Ens apropem més a l’abstracció de la dansa, en què no et planteges d’on venen els ballarins ni qui són, però et fas preguntes d’ordre més estètic”, explica Miquel Segovia.
Escoltar les profunditats
El so transforma els personatges i vertebra la dramatúrgia de la peça. Els quatre entren en un espai-temps abstracte i decideixen escoltar les profunditats. Escolten la humanitat en diferents fases, èpoques i estats. Hi ha sons agradables i desagradables, que menen a espais multitudinaris i íntims. “En el fet d’escoltar les profunditats hi ha moments dilatats i absència de paraula”, comenta Segovia. Cada espectador farà el seu viatge per aquest desert de silencis i sons.
Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure, ha definit l’espectacle com un treball d’arqueologia sonora. El muntatge es pot veure al Teatre Lliure de Gràcia del 24 de maig al 4 de juny.
