‘El gran Peret, viure a ritme de rumba’ és la biografia amb què el guitarrista, veu i fundador de Los Manolos, Rogeli Herrero, recupera la figura d’un dels pares de la rumba catalana. Surt coincidint amb els 10 anys de la mort de Peret i 50 de la seva participació a Eurovisió i, segons explica Herrero al programa ‘Plaça Tísner‘, “aporta un punt de vista diferent, el d’un músic amic que el va conèixer”.
El llibre, de fet, comença amb un dels grans moments que ambdós artistes van compartir en directe que és, ni més ni menys, que la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. “Era la primera vegada que coincidíem en un escenari i va ser una experiència única, on es van ajuntar tres generacions de rumbers: Peret, Los Amaya i nosaltres”, recorda.
“El cançoner de la rumba catalana està farcit de temes de Peret”
Herrero reivindica Peret com “un dels referents musicals més importants si entenem la rumba com un dels ingredients bàsics de l’evolució del pop a partir dels anys 60″. A més, assegura que les seves composicions han transcendit de manera que “el cançoner de la rumba catalana està farcit de temes de Peret”.
Quedem amb Rogeli Herrero al Raval i ens aturem al número 12 del carrer dels Salvador on, relata, “Peret va viure de petit i va començar a fer música en el context de la comunitat gitana a què pertanyia”. Amb els anys va anar desenvolupant el seu estil, incorporant al flamenc influències de la música caribenya i antillana. També algunes sonoritats i “l’actitud rockera d’Elvis Presley” combinada amb el mambo de Pérez Prado, de qui “imitava els arranjaments de vent metall a les parts de guitarra”.
Els orígens de la rumba i la passió per la pintura
El guitarrista de Los Manolos aborda també els orígens de la rumba catalana al llibre. Considera que és quelcom “coral, però que Peret va saber-ho sintetitzar amb la sonoritat del moment i cançons”. En el seu cas, per exemple, rememora que va començar a tocar la guitarra “amb les rumbes de Peret, després les de Gato Pérez i més tard les d‘El Pescaílla“.
Dels records personals amb Peret, destaca que el va conèixer per primera vegada en una festa i es va “quedar flipant” i que “trucava a casa el dia de Nadal”. També li recomanava “pintar perquè ajuda a la concentració i a la relaxació”. I, finalment, Herrero ha seguit els consells del mestre: “Fa poc que m’he apuntat a una escola de dibuix”, confessa.
