El projecte més recent de Mayte Martín, ‘Tatuajes’, incorpora a la seva ja versàtil i madura trajectòria un camí fins ara inexplorat. La cantant i compositora s’endinsa en un grapat d’himnes col·lectius per donar-los una nova personalitat. A ‘Plaça Tísner‘ hem parlat amb ella d’aquest àlbum que presentarà el proper 23 de maig al Palau de la Música.
Cançons que es tatuen a l’ànima
Què ha de tenir una cançó per convertir-se en un “tatuatge musical” que t’acompanyi al llarg de la vida? “Commoure’t i atrapar-te la primera vegada que l’escoltes”, afirma Mayte Martín. Aquest ha estat el criteri per seleccionar els 12 temes inclosos a “Tatuajes”.
Es tracta d’un conjunt de composicions d’estils i gèneres ben variats i que, en molts casos, han estat adaptats per nombrosos artistes abans. Ara, Mayte Martín afegeix al patrimoni compartit la seva particular interpretació de grans èxits com ‘Gracias a la vida’, ‘Ne me quitte pas’, ‘Amore mio’ o ‘La bien pagá’. Per oferir-ho al públic s’acompanya de músics, que també són amics: Nelsa Baró, al piano; Guillermo Prats, al contrabaix i, Vicens Soler, a la bateria.
Artista polifònica
Mayte Martín està considerada una de les cantaores més prestigioses, respectada tant per professionals com pel públic, del panorama flamenc actual. Però la seva actitud, combinació de transgressió i respecte per la tradició, l’ha duta a permetre’s la possibilitat d’explorar altres territoris sonors.
Des del seu primer disc, ‘Muy frágil’, han passat 20 anys i vuit discos. Treballs com ‘Free Boleros’ (1996), amb Tete Montoliu; ‘Querencia’ (2000), que va ser nominat als Grammy Latinos 2001; ‘alCANTARa MANUEL’ (2009), ‘Tempo rubato’ (2018), en què Martín no ha deixat de buscar noves maneres d’expressar-se sense renunciar al propi esperit.
El “mosaic” de Mayte Martín
- Un guiatge: el de la seva mare. Considera que ha estat la seva mestra de vida. Una persona molt sensible i honesta que li va ensenyar aquests valors i també a posar amor en els detalls i les petites coses.
- Un color: el verd. La Mayte diu que és el que més plaer li desperta, probablement per ser el que simbolitza la natura.
- Una intèrpret: la soprano Maria Callas. En destaca que és una cantant lírica capaç de desprendre naturalitat, fent-te oblidar que darrere hi ha una tècnica i una col·locació determinada de la veu.
- Una obra: la poesia de Rafael de León. Assegura que els versos del també lletrista de temes tan populars com ‘Ojos verdes’, ‘A tu vera’ o ‘María de la O’, la van marcar profundament.
- Un projecte: ‘Tatuajes’, en què canta temes que l’han acompanyada al llarg de la vida. Un treball que presenta al maig al Palau de la Música i del que avui ens ve a parlar.
- Una plaça: la del Sortidor, al Poble-sec. És el paisatge dels seus primers records d’infantesa, el lloc on jugava de petita. Un espai que segueix tenint a tocar perquè fa anys que va tornar a viure al barri.
