L’exposició “Per què la guerra?” reflexiona entorn les memòries, les herències i les representacions de les violències bèl·liques a través d’una desena d’obres d’art contemporani a El Born CCM. Una mostra que “interroga els visitants sobre les diverses cares del conflicte, més enllà del camp de batalla“, explica Jordi Font Agulló, comissari i director del Memorial Democràtic. A ‘Plaça Tísner‘ ens endinsem en el món dels conflictes per intentar trobar una resposta a una de les preguntes més complexes que existeixen.
La mostra “Per què la guerra?”, que es pot veure fins al 29 de setembre, reuneix obres de Francesc Abad, Kader Attia, Isabel Banal, Bleda y Rosa, Juan Manuel Echevarría, Alfredo Jaar, Rula Halawani, Shirin Neshat i Fernando Sánchez Castillo. Uns artistes que fan algunes de les següents preguntes als visitants a través de les seves obres.
Limitar el moviment és fer la guerra?
La sèrie de fotografies en blanc i negre ‘Gates to heaven’, de la palestina Rula Halawani, mostra les portes del mur d’Israel que impedeix als palestins moure’s lliurement. Una obra que fa reflexionar sobre els límits de la guerra: “Això també és una forma de guerra. En els conflictes és molt important el control de l’espai, del territori, el control de la població”, explica Jordi Pons.
Es poden veure els diferents murs i portes que han anat creant l’estat d’Israel: portes tancades, metal·litzades, que indiquen que “la vida normal, digna, és impossible en aquesta situació”, conclou el comissari.
Què se n’ha fet, dels camps de batalla?
Paisatges bonics d’arreu d’Europa amaguen batalles fonamentals per la història del continent. La sèrie ‘Campos de batalla’, de Bleda y Rosa, representa paisatges en l’actualitat on fa centenars d’anys van haver-hi batalles històriques en què milers de persones van morir de manera violenta. “Aquí es vol expressar com darrere d’un paisatge aparentment inofensiu o fins i tot bell, hi pot haver l’horror de la guerra”, diu Jordi Font.
Quin pes tenen els mitjans?
El xilè Alfredo Jaar fa una crítica política a la posició geopolítica d’alguns mitjans de comunicació i en fa una lectura alternativa. A través de la creació de diverses portades per a la revista The Economist, visibilitza conflictes de diversos països més enllà del d’Ucraïna, com al Iemen, el Sudan del Sud, Myanmar, Síria, l’Afganistan i Palestina. “Posa en relleu les mancances i el biaix ideològic en els mitjans de comunicació”, diu el comissari de la mostra.
Les seqüeles d’un conflicte són per sempre?
Un altre dels temes que es tracten a l’exposició és la fi dels conflictes i les seqüeles que hi deixen a la societat civil. L’artista colombià Juan Manuel Echevarría és el catalitzador de diverses obres fetes per antics membres d’organitzacions armades de Colòmbia com les FARC i els seus adversaris a partir de tallers terapèutics participatius de pintura. “Aparentment semblen quadres naïf, però mostren violacions sistemàtiques dels drets humans com mutilacions i assassinats”, explica Jordi Font Agulló.
