El passadís de l’escola o l’institut és, probablement, l’espai que millor simbolitza el càstig als considerats “mals estudiants”. I aquí és on comença ‘Ombres de colors‘, un còmic escrit i dibuixat per Oriol Malet Murià que busca ampliar el coneixement i aportar eines per combatre el fenomen de l’abandonament escolar prematur. L’autor ha visitat ‘Plaça Tísner‘ per explicar-nos com ha desenvolupat aquest projecte i com s’està rebent a les aules.
Un repte col·lectiu
‘Ombres de colors’ neix a proposta de la Fundació Bofill, promotora de diverses iniciatives per conscienciar de la problemàtica que suposa l’abandonament escolar prematur. L’entitat recorda que a Catalunya es registren més casos de mitjana que a Espanya i Europa i assenyala que aquesta situació constitueix el principal repte educatiu que tenim com a país. L’obra posa el focus en la visió dels adolescents i joves als qui, lamenta Malet Murià, “no escoltem” i tendim a assenyalar com a responsables de la seva situació malgrat “el que els passa no només és culpa seva”.
El còmic és el germà gran del periodisme”
Explicar el món a través del còmic
Si bé el còmic s’ha desenvolupat prolíficament en clau d’humor i entreteniment, Oriol Malet Murià reivindica també la tradició i el potencial d’aquest llenguatge a l’hora d’explicar l’actualitat o abordar un assaig. Malet Murià ha il·lustrat obres com ‘Mandela i el general‘, amb guió de John Carlin; o ‘Un món d’art brut‘, segon títol de la col·lecció “Comanegra Còmics”, que ell mateix dirigeix. D’altra banda, des del 2004, col·labora regularment amb ‘La Vanguardia‘, on ha publicat diversos reportatges periodístics en aquest format.
El “mosaic” d’Oriol Malet Murià
- Una inspiració: Robert Crumb, un dels fundadors del còmic underground. Lluny de l’estètica del còmic de superherois, infantil o d’humor polític, per l’Oriol representa la llibertat gràfica i temàtica que li agradava de jove i volia adquirir com a autor.
- Un objecte: un faristol de llibres. Aquest en particular. L’Oriol hi col·loca un cartró rígid i el converteix en una taula de dibuix portàtil. La seva sogra l’hi va regalar fa més de 20 anys i sempre el duu a sobre.
- Una lectura: ‘El jazz suena en el corredor de la muerte’. El pianista Albert Marquès hi recull la història del seu amic Keith LaMar, músic pendent de ser executat als Estats Units. Una història sobre racisme, lleis i el poder de l’art que l’ha fet estar llegint tota la nit.
- Un color: fa uns anys li agradava especialment el blau-verd de tardor-hivern. Ara prefereix el taronja terrós d’estiu-tardor.
- Una afició: no fer res. De petit ja li encantava passar hores al sofà mirant el sostre i no pensant en res en concret, en un estat similar a la meditació. L’Oriol reivindica el valor d’avorrir-se malgrat que la societat no ho vegi amb bons ulls.
- I una plaça: l’11 de Setembre de Martorell. És la que veia des del balcó de casa i on va passar hores i hores jugant o xerrant amb els amics. Una vida comunitària espontània que li sap greu que s’hagi perdut.
