Maria Pujol vesteix sempre de negre, el color de la tinta que se li adhereix als dits després d’una llarga jornada de feina al seu taller. Quan el va obrir, l’any 2007, al Poble Espanyol el va batejar amb el nom de Manera Negra, en referència a una tècnica de gravat tradicional que ja pocs gravadors practiquen.
Encara gravem igual que gravava Goya”
Pujol la combina amb altres tècniques ancestrals, com l’aiguafort i l’aiguatinta, que han arribat fins als nostres dies. “És curiós perquè encara gravem igual que gravava Goya i com ho feien els artistes del segle XV. Són tècniques tan perfectes que no han evolucionat”, explica al ‘Plaça Tísner‘ l’artista.
Això sí, s’han incorporat nous materials i les planxes ja no només es fan manualment amb materials clàssics com el coure, se’n fan també de nous materials industrials amb tècniques com el fotogravat, que han agilitzat els processos de creació.
La contradicció de l’obra de Maria Pujol
En la seva obra, Pujol combina el gravat tradicional i el contemporani i es mou en una aparent contradicció: d’una banda, les tècniques de gravat li permeten reproduir una imatge múltiples vegades a partir d’una mateixa matriu. Però la seva investigació se centra a fer que cada peça acabi sent única.
“Aquesta relació entre l’original i el múltiple em sembla molt interessant”, comenta. Assegura que el gravat la va fascinar perquè permet crear textures que són impensables en altres disciplines i perquè requereix paciència i intuïció: “No saps quin serà el resultat final d’una obra fins que realment aixeques el paper de la planxa”.
Gravats en 3D
En una de les seves principals línies de creació, l’artista barcelonina porta a la tridimensionalitat una disciplina artística que històricament estava limitada al 2D. Ho fa a través d’un minuciós procés de tallat amb “bisturí” amb què acaba de dibuixar o desdibuixar les branques i les fulles dels arbres, protagonistes absoluts de les seves creacions.
No vull comptar les hores, m’interessa el resultat final d’aquella peça”
Una fase que requereix incomptables hores de feina: “No vull comptar les hores, m’interessa el resultat final d’aquella peça”. Per ella, el procés és gairebé com una “meditació” en què va dissenyant els forats que crearan els jocs de llums i ombres de les seves particulars escenografies. Peces que, com en un diorama, tenen múltiples capes que creen una profunditat orgànica sobre un teló de fons molt particular: el paper Amate, que fabriquen artesans otomans a Puebla (Mèxic).
Il·luminació LED
La llum és una matèria primera més en les obres de Maria Pujol. A vegades prové d’una font natural, com la que s’escola entre les branques dels seus gravats tridimensionals, però també juga amb il·luminació artificial. En aquest sentit, la sèrie ‘De la incisió en la llum’, incorpora llum LED que travessa la tinta del gravat dotant-la de noves textures. “Faig servir un paper japonès que es diu Kozo, que és el que utilitzen al Japó per fer les parets de les cases i difondre la llum en les diferents estances”.
El gravat fins fa poc s’havia considerat una cosa molt carca, un art de segona”
Aquesta barreja entre la tradició i la innovació li han valgut un dels premis nacionals de gravat 2022 que atorga la Fundació Museu de Gravat Espanyol Contemporani de Marbella. “El gravat fins fa poc ho consideràvem com una cosa molt carca, com un art de segona. Però hem arribat a un punt de la història de l’art que ja som capaços de començar a mesclar i alterar i afegir coses que abans no hi eren“.
Tallers de formació
A banda de la creació, aquesta artista també treballa per a la difusió de l’art del gravat entre el públic. Per això ofereix cursos de formació al seu taller adreçats a públic familiar i adult. Al seu costat es poden aprendre tècniques antigues com la manera negra, l’aiguatinta i l’aiguafort, però també processos contemporanis com el fotogravat.
