Nova oportunitat per veure ‘Boja‘, el monòleg tragicòmic en què Mariona Esplugues Clos reflexiona sobre la naturalesa dels anomenats trastorns de salut mental. Un relat en primera persona que ara reestrena a l’Espai Texas, on el podreu veure els dimarts 19 i 26 de març i el 2 d’abril. N’hem parlat amb ella a ‘Plaça Tísner‘.
Conviure amb el malestar
“Em dic Mariona i aquesta és la meva història”, diu la Mariona personatge i la Mariona persona mirant als ulls al públic de ‘Boja’. La proposta és el fruit de la necessitat espontània que durant el confinament va sentir de compartir la seva experiència vital: la convivència amb un patiment mental manifestat des de petita.
L’actriu, creadora i pedagoga reflecteix amb honestedat la consciència pròpia i la percepció social. Mariona Esplugues Clos ens fa partícips de vivències íntimes com la primera visita a un psiquiatre als 10 anys, l’esforç esgotador d’autocomprensió constant o els efectes de la medicació. Però també posa el focus en l’entorn: el desconeixement i, per tant, la incomprensió generalitzada; la manca de consens de la medicina acadèmica malgrat l’obsessió per les etiquetes i, en definitiva, el qüestionable significat de la paraula “bogeria”.
Compartir i divulgar
‘Boja’ es va estrenar al Teatre Eòlia l’abril del 2022, on va tornar a estar programada tres mesos després i al febrer del 2023. La proposta també s’ha pogut veure al Teatre del Raval i en cicles com el Barcelona Districte Cultural i festivals com el FASTT Empordà i el Festival Fabià Puigserver. Ara aterra a l’Espai Texas després d’haver estat èxit de públic i de la crítica i d’haver rebut el Premi Revelació 2023 de Teatre Barcelona.
Mariona Esplugues Clos també ha ofert nombroses funcions escolars amb un format de d’obra i col·loqui. La creadora explica que aquest espai de debat té un gran valor i impacte perquè ha permès molts adolescents a exposar neguits i resoldre dubtes, a més de crear consciència entorn de la salut mental pròpia i aliena.
El “mosaic” de Mariona Esplugues
- Un concepte: la salut mental, que la Mariona tracta sense tabús a ‘Boja’. En aquest al monòleg tragicòmic, de què avui ens ve a parlar, ens empeny a qüestionar què entenem per bogeria i com la percep i la tracta la societat actual.
- Un llibre: ‘Indomable’, en què Glennon Doyle anima les dones a deixar de complaure els altres i a començar a viure. La Mariona explica que llegir-lo la va empoderar i va ser un dels motors per escriure ‘Boja’.
- Una obra d’art: la sèrie de les ballarines de Degas. Quan fa poc va anar a París, la Mariona es va quedar fascinada amb les figures pintades per l’artista impressionista, que enllaçaven amb el record de quan era nena i feia dansa amb un tutú blau.
- Una decisió: cobrir la paret de casa seva amb un paper pintat de flors de molts colors. Una manera de tenir-ne sempre a prop i una imatge que, confessa, li aporta alegria i creativitat.
- Un refugi: una cala del Maresme. No ens en vol compartir el nom però sí que hi ha una roca molt gran i que és un espai on acudeix quan vol respirar, relaxar-se i inspirar-se per escriure.
- Una plaça: la Santa Anna, a Mataró. Viu des de fa un temps a la capital del Maresme i aquest és un dels centres neuràlgics on fer-hi vida.
