La investigació artística centrada en diversos tipus de discriminacions, especialment vers les dones, així com la projecció internacional han estat els aspectes que el jurat del Premi Nacional de Cultura 2023 han valorat per atorgar aquest reconeixement a la Laia Abril. L’artista i fotògrafa barcelonina ha visitat ‘Plaça Tísner‘ per parlar d’alguns dels seus projectes més destacats.
Les cares de la discriminació
El treball de la Laia Abril s’articula entorn de projectes de llarg recorregut desplegats en sèries específiques i en què la imatge fixa es complementa amb altres suports com el text, el so o el vídeo. La investigació visual ‘A history of misogyny’ inclou, fins al moment, cinc treballs: ‘On rape‘, ‘On abortion‘, ‘On mass hysteria‘, ‘Menstruation myths‘ i ‘Feminicides‘.
D’altra banda, a ‘On eating disorders’, l’Abril s’apropa als trastorns de conducta alimentària no només a través de la vivència en primera persona, sinó també fixant-se en l’impacte que aquests tenen en l’entorn familiar i en la pressió estètica que impera en la societat actual.
Trajectòria internacional
Després d’estudiar Periodisme, la Laia Abril va decidir orientar-se cap a la fotografia. Es va traslladar a Nova York, on va començar a explicar en imatges històries relacionades amb temes com el cos o la sexualitat, que han acabat marcant la seva trajectòria. El seus projectes, que en molts casos han pres també forma de fotollibre, s’han exposat en festivals i espais d’art de prestigi internacional com Les Rancontres d’Arles; el Centre de la Imatge, a Mèxic; el Museu d’Art Contemporani, a Zagreb o el Centre Pompidou, a París.
El “mosaic” de Laia Abril
- Una creadora: Sophie Calle. L’artista conceptual francesa, coneguda per les seves sèries sobre la intrusió en la intimitat, és una de les dones amb mirada trencadora que inspiren la Laia. També admira figures com Barbara Kruger i Teresa Margolles.
- Una càmera: una Bronica de mig format. A la Laia li agrada treballar amb un equip lleuger i va canviant d’aparell segons el projecte. Aquesta és la que actualment està utilitzant en un treball en analògic que té en marxa.
- Una revista: ‘Colors’. La Laia va treballar cinc anys a Treviso com a editora i fotògrafa d’aquesta capçalera impulsada per Bennetton.
- Una universitat: la d’Art i Diseny de Lucerna, a Suïssa. Des de fa un temps, la Laia hi imparteix classes de narratives visuals.
- Un premi: el Nacional de Fotografia 2023, que atorga el Ministeri de Cultura i Esports. Li ha concedit per la seva recerca artística entorn del cos, la sexualitat i les discriminacions que pateixen les dones.
- I una plaça: la de Masadas, a la Sagrera. És un dels paisatges d’infantesa de la Laia, a qui també li agrada per la seva bellesa i perquè no és gaire coneguda.
