L’artista barceloní Joan-Pere Viladecans fa més de 50 anys que es dedica una part de la seva producció al cartellisme i al disseny de llibres. Ara, el Museu d’Història de Catalunya li dedica la retrospectiva “Viladecans cartells“, que es podrà veure en aquest recinte fins a l’1 de setembre. Aprofitant l’avinentesa, Joan-Pere Viladecans visita el ‘Plaça Tísner‘ per parlar-nos de la seva feina i de la seva visió de l’art contemporani.
Un cartell, un crit
L’any 1968, quan el franquisme entra en una lenta i llarga agonia, el cineasta Pere Portabella ofereix a un Joan-Pere Viladecans de tot just 20 anys que s’encarregui del disseny del cartell de ‘Nocturn 29’, el seu primer llargmetratge. Per al jove artista barceloní, aquell encàrrec és la primera baula d’una carrera que esclatarà just un any més tard, quan realitza la seva primera exposició a la Sala Gaspar de Barcelona i rep l’aplaudiment de l’escena cultural barcelonina: de Brossa a Vázquez Montalbán i de Miró a Cirici.
Ben aviat, Joan-Pere Viladecans comença a fer cartells per a espectacles i festivals teatrals, portades de llibres o actes socials i populars. En uns anys en què la societat s’obre als canvis de la Transició i fa de qualsevol acte cultural una forma de militància democràtica, la feina com a cartellista de l’artista el significa, també, a escala social i política.
De la literatura a la natura
La feina de Joan-Pere Viladecans s’ha vist profundament influïda, per començar, per la seva percepció de la natura i de la ciència. Als seus treballs, ja siguin cartells o pintures, és força habitual trobar-hi figures i elements vegetals i animals, que reflexionen sobre la fragilitat i la decadència de l’ecosistema. Algunes d’aquestes il·lustracions integren les seves edicions de contes d’Edgar Allan Poe i de poesies de Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol, que denoten l’interès de Joan-Pere Viladecans per la literatura que recorre, també, tota la seva obra artística.
El “mosaic” de Joan-Pere Viladecans
- Un moment històric: la tancada de Montserrat. Amb 21 anys, el Joan-Pere va participar en un dels episodis més sonats del moviment antifranquista a Catalunya, demostrant, ja llavors un compromís tan social com artístic que s’ha mantingut fins el dia d’avui.
- Un llibre: el ‘Romancero gitano’. Quan era adolescent, la seva àvia li va regalar un exemplar d’aquest poemari de Lorca, llavors prohibit per la censura, i que va contribuir a encendre l’amor per la literatura del Joan-Pere.
- Una sala: la Gaspar, de Barcelona. L’any 1969, el nostre convidat va debutar amb la seva primera exposició en solitari a la mítica galeria barcelonina i l’èxit va ser tan aclaparador que li va servir per fer-se conegut tant a nivell nacional com internacional.
- Una inspiració: La natura. La riquesa del medi ambient, però també la seva degradació, són un dels motius de reflexió de l’obra pictòrica del Joan-Pere, que no ha parat d’evolucionar al llarg de 50 anys de carrera tan inquieta com fecunda.
- Una exposició: “Viladecans Cartells”. Com a bon artista compromès, el Joan-Pere té una part de la seva producció adreçada al cartellisme, i ara es pot veure al Museu d’Història de Catalunya fins a l’1 de setembre.
- Una plaça: la de la Sagrada Família, un indret per on passeja sovint i des d’on pot observar el temple homònim de Gaudí. El que no sabem és si aquest racó de l’Eixample és adient per tenir una experiència mística, o més aviat per a l’experiència turística…
