Henrio, el projecte musical independent d’Enric Verdaguer, estrena disc. Es tracta de “Somewhere, sometimes”, 10 cançons escrites en català i en anglès que Verdaguer va compondre en diferents estades als Pirineus, inspirant-se en experiències personals. El cantautor ha admès al ‘Plaça Tísner’ que és bastant melancòlic: “Hi trobo inspiració, és un espai en què em sento còmode”.
El senzill i primera cançó es titula ‘Wandering nostalgia’ i és el testimoni de com s’ha sentit durant “l’any i poc” en què ha estat escrivint el disc, un sentiment deambulant però que veu amb uns altres ulls un cop acabat el procés creatiu. “He entès que la nostàlgia és una cosa positiva, senyal que has viscut coses boniques i que han valgut la pena. Fins que no vaig acabar el disc no vaig poder fer aquesta lectura”.
La tornada
El disc beu de l’estada de Verdaguer a Liverpool, on el 2017 va anar a estudiar producció i composició musicals al Liverpool Institute for Performing Arts, fundat per Paul McCartney. “Marxar cap allà va ser com fer una pausa, començar de zero i formar-me. Vaig encaixar-hi de seguida”. L’artista explica que quan va haver de tornar, per la pandèmia, es va topar amb una sèrie de sentiments i emocions, alguns dels quals ha canalitzat en aquest disc.
Abans de marxar, Verdaguer ja havia estat en actiu. D’adolescent, entre el 2011 i el 2014, va publicar una sèrie de vídeos a internet amb versions de cançons. Gràcies a això va firmar amb una discogràfica i, l’any 2015, va treure un disc com a Enric Verdaguer. Ara, ja com a Henrio, i després d’haver gravat un disc amb quatre cançons, fa el salt a un llarga durada.
