Aquest 16 de febrer s’estrena mundialment al Liceu el ‘Macbeth’ amb direcció escènica de Jaume Plensa. Tot i que l’escultor i artista plàstic havia dissenyat escenografies d’altres òperes, és el primer cop que intervé en la dramatúrgia. “El Liceu em va convidar perquè sabia que soc un apassionat de ‘Macbeth’. És el meu llibre de capçalera de tota la vida”, explica l’artista.
Jaume Plensa ha volgut ser respectuós amb Verdi i Shakespeare. “El que busco amb l’òpera no és transformar-la. El que vull és canviar l’actitud de l’espectador quan se la mira”, afirma. La posada en escena és abstracta, sense cap referent a una època o a un lloc concret, i austera. “Estem representant una il·lusió. L’escenografia és una il·lusió visual. No hi ha pràcticament projeccions ni artificis tècnics”.
Un gran equip al darrera
Plensa reconeix haver estat envoltat d’un gran equip, amb Leo Castaldi col·laborant en la direcció escènica, Marc Salicrú en l’escenografia i Nadia Balada en el vestuari. Escenografia i vestuari que duen el segell de l’artista. “Reconec certa obsessió per les qüestions espirituals. Per això el vestuari té alguna cosa entre religiós i guerrer”, comenta.
Josep Pons, a qui Plensa ja coneix de fa anys, és el director musical de l’espectacle, que compta en el repartiment de l’estrena amb la soprano spinto Sondra Radvanovsky i el baríton Luca Salsi en els papers de Lady Macbeth i Macbeth. El muntatge és una producció del Liceu amb vocació d’internacionalitzar-se. I el nom de Jaume Plensa és una excel·lent carta de presentació.
