L’aparició de la fotografia va canviar la forma de percebre i representar el món al segle XIX, però també va transformar el procés creatiu de molts artistes que a partir d’aquell moment disposaven d’una nova eina per fer servir com a referent i inspiració de les seves obres. Ja no era indispensable sortir a pintar o dibuixar “in situ” si no que podien fer-ho des de l’estudi gràcies al que s’anomenava fotografia d’estudi del natural.
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona s’endinsa en aquesta particular tipologia d’imatges a través de l’exposició “Fotografia per a artistes. El fons del pintor i dibuixant Josep Lluís Pellicer” que es pot visitar fins al 19 de maig. A ‘Plaça Tísner‘ l’hem visitada per explicar-ne els continguts.
Eren fotògrafs que proporcionaven imatges perquè els artistes les poguessin pintar o dibuixar”
Pellicer era il·lustrador i cronista a diverses revistes de l’època, entre les quals ‘La Ilustración Española y Americana’ i ‘La Vanguardia’. Fins i tot va treballar com a corresponsal de la tercera guerra Carlina i la guerra russoturca. Al llarg de la seva trajectòria va acumular més d’un miler de fotografies que va adquirir a llibreries o cases de gravats i que estaven pensades per a oficis com el seu.
“Eren fotògrafs que proporcionaven imatges perquè els artistes les poguessin pintar o dibuixar”, explica el comissari Rafel Torrella Reñé. Com es pot veure, l’artista les feia servir per recordar, copiar o, fins i tot, calcar imatges concretes que necessitava reproduir en les seves publicacions. Una feina crucial en la premsa de l’època, ja que “la fotografia no va començar a publicar-se fins al tombant del segle XX”.
Les fotografies ens donen informació sobre la manera de fer i la manera de ser d’aquell segle”
El cavall i la societat del segle XIX
Més enllà de l’ús que Pellicer i altres artistes feien d’aquestes imatges, el cert és que avui són un material visual molt valuós sobre la societat del segle XIX. “Les fotografies ens donen informació sobre la manera de fer i la manera de ser d’aquell segle”.
Els fotògrafs començaven a treure les seves càmeres de l’estudi i s’interessaven tant per la vida rural com per l’ebullició de les grans ciutats. En tots dos contextos el cavall era un element molt important i és per això que protagonitza moltes de les imatges de l’exposició. Són escenes estàtiques en què els fotògrafs intentaven oferir als artistes models eqüestres des de totes les perspectives. En aquest sentit, apareixen molts cavalls fotografiats d’esquena i, fins i tot, intentant emular el moviment de les potes quan corren.
La figura humana nua
“Una de les funcions de la fotografia en aquell moment va ser suplir la figura del model viu dins del taller dels artistes”, explica el comissari. Gràcies a les imatges de figures nues, els pintors i dibuixants van tenir referents corporals més diversos, tot i que la seva adquisició estava restringida.
Portaven un rètol que deia que estava prohibit exposar-les a l’aparador”
Segons apunta Torrella, “moltes portaven un rètol que deia que estava prohibit exposar-les a l’aparador“. Això obligava els artistes a demanar-les expressament al llibreter per tal d’evitar que se’n fes un consum eròtic. Tot i això, les imatges van evolucionar a llenguatges més provocatius, com les del fotògraf Antoni Esplugas i Puig, que buscaven un públic més ampli i que van ser perseguides per la censura.
Escenes orientalistes
Els fotògrafs especialitzats en aquest tipus d’imatges no eren aliens als corrents artístics de l’època i oferien també escenes de la natura que podien inspirar als impressionistes, així com d’altres de caire orientalista, que responien també a un interès per retratar altres cultures que aquí compartien artistes com Marià Fortuny o Josep Tapiró.
La mostra recull un dels primers viatges que van fer a Egipte (1849) el periodista Maxime du Camp i l’escriptor Gustave Flaubert. També retrats d’habitants d’altres països fetes per autors com Jean Geiser que, segons Torrella, “ratllen l’aspecte pintoresc d’aquestes figures, una mirada una mica colonial“.
L’obra de Josep Maria Cañellas
Moltes de les fotografies per a artistes que es conserven són anònimes, perquè les editorials sovint n’esborraven l’autoria. Tot i que han transcendit el nom de fotògrafs com el del català Josep Maria Cañellas, amb qui Pellicer va coincidir quan vivia a París.
La seva obra es distingeix per la captació d’escenes urbanes que obren la porta a l’època de la instantaneïtat. Escenes fortuïtes com una que capta la relliscada d’un cavall van ser possibles gràcies a la placa seca, una tècnica fotogràfica que agilitzava el treball d’exterior dels professionals.
