Investigar per trobar indrets abandonats, entrar sense forçar la propietat, buscar els millors enquadraments i deixar l’espai com si no hi hagués passat ningú. Són les premisses bàsiques de la fotografia urbex, acrònim de l’anglès “urban exploration”: fotògrafs que documenten espais abandonats on es conserven estances i objectes que expliquen la vida que s’hi feia en el passat. En Jaume Cardona, amb el sobrenom a les xarxes socials La Makineta del Temps, és un dels fotògrafs urbex amb més reconeixement a Catalunya: “Accedir a aquests tipus d’espais i degustar-los sol i en silenci és terapèutic“.
Cardona ho explica a l’interior d’una terrisseria a Sant Feliu del Llobregat en desús des del 2002, on aquest matí farà fotografies: “El lloc està intacte i encara queden les peces originals col·locades tal com van quedar en l’última fornada que s’hi va fer. Accedir a un lloc menys inalterat és difícil“. Presideix l’espai l’antic forn circular que servia per coure la terrissa, on Cardona accedeix amb la càmera per fer-hi les instantànies.
Com es pot entrar en llocs abandonats però de propietat?
El besavi d’en Valentí Grané va comprar aquesta antiga rajoleria l’any 1909 i és ell, la tercera generació, qui ens n’obra les portes. Però no sempre és tan fàcil accedir a fer fotografies en llocs abandonats: “Les fotos que veus a les xarxes és un 10 % de tota la tasca que faig. Aquests espais, encara que estiguin en desús, tenen un propietari. Si no tens el permís, cal accedir-hi sense violentar la propietat. Trencar una finestra o una porta és prohibit i, per mi, és una línia vermella“, explica Cardona.
“Si no m’intentés abstraure, no podria fer fotos”
A la llista de llocs retratats s’hi sumen tallers, esglésies i convents, orfenats, hospitals, teatres, ateneus i residències privades. Fotografiar molts d’aquests espais, per Cardona, serveix també per fer denúncia: “A Catalunya hi ha una gran quantitat d’ateneus i casals que abans eren plens de vida i ara estan abandonats o, en altres casos, s’han convertit en supermercats”. Amb les cases particulars, la sensació és una altra: “Hi entres i et trobes escenes com si s’hi hagués viscut fins al dia abans. Si no m’intentés abstreure, no podria fer fotos”. En totes els casos, el fotògraf urbex creu que “el més important és no alterar l’escena”.
La degradació de la fotografia urbex: “Hi ha intercanvi i compra de localitzacions”
En els darrers anys, Cardona ha notat un canvi en el perfil d’alguns dels qui se sumen a la fotografia urbex, amb creadors de continguts que busquen sumar visualitzacions a TikTok, Instagram i YouTube. Això ha pervertit algunes de les essències d’aquest món: “Hi ha intercanvi i compra de localitzacions. I en alguns espais, de cop hi entra algú i al cap d’uns mesos et trobes centenars de fotos del mateix espai a les xarxes“. Hi ha indrets, fins i tot, dels quals a en Jaume ja no li importa revelar la ubicació. És el cas del Balneari de la Puda, a Montserrat, un espai que fins fa poc es conservava intacte i que en els darrers anys s’ha omplert de pintades i brutícia.
