La cineasta Elena Martín Gimeno torna a la cartellera amb ‘Creatura’, el seu segon film, després d’endur-se el premi a la millor pel·lícula europea de la Quinzena de Cineastes del Festival de Canes. Amb un relat cru i descarnat, en què Martín Gimeno assumeix el paper protagonista, la pel·lícula aborda qüestions com el desig, la relació amb el propi cos i amb el sexe, el vincle amb els pares i el creixement personal des de la infantesa. I de tot plegat ha vingut a parlar-ne al ‘Plaça Tísner‘.

Les tres edats de la Mila

Elena Martín Gimeno comparteix el protagonisme de ‘Creatura’ amb les actrius Mila Borràs i Clàudia Dalmau. Les tres intèrprets encarnen a un mateix personatge, la Mila, que travessa la primera infància, l’adolescència i el trànsit a l’edat adulta. Però mentre fa amistats amb els nens del poble on estiueja, surt de festa a la discoteca o se’n va a viure amb la seva parella, la protagonista del segon llargmetratge desperta el sexe i comença a construir una relació amb el seu propi cos condicionada per un entorn poc empàtic.

El gran tabú

Tot i els avenços dels darrers anys, el sexe, el desig i la relació amb el propi cos són les tres potes d’un dels grans silencis que encara arrosseguem com a societat. La dificultat per parlar de les relacions sexuals que tenen els individus, de normalitzar-ho com a tema de conversa entre els amics o amb la família, continua sent un llast per a la nostra formació emocional. La Mila viu el sexe des de la censura, la imposició o la desconnexió, i al llarg de ‘Creatura’ farà un viatge interior per enfrontar-se al bloqueig que no la deixa relacionar-se amb els pares, tenir una relació sentimental saludable o, senzillament, sentir plaer.

Representar el sexe

Una de les grans traves a l’hora de reformular la nostra relació amb el sexe prové del món de la cultura i, en especial, de l’audiovisual. A ‘Creatura’, Elena Martín Gimeno defuig la posada en escena habitual de les escenes de sexe a la pantalla, plenes de tòpics superficials, i busca un acostament més cru i realista a la representació de la intimitat dels cossos nus i de les pràctiques que provoquen plaer. Amb la història de la Mila, la cineasta proposa noves vies més naturalistes, honestes i descarnades, en què la càmera està més pendent de les emocions que senten els personatges que de l’exposició gratuïta i quasi pornogràfica de la seva anatomia.

El triomf a Canes

Elena Martín Gimeno va poder comprovar que ‘Creatura’ rebia una càlida acollida a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes, una impressió traduïda en els minuts d’ovació que va merèixer la pel·lícula en la seva projecció. El que probablement no es podia imaginar és que aquesta bona rebuda es traduiria en un premi tan prestigiós com el de millor pel·lícula europea, un guardó que obre les portes del llargmetratge a la seva distribució internacional, i que certifica el talent d’una de les cineastes emergents amb més futur, però també amb més present, del cinema català.

El “mosaic” d’Elena Martín Gimeno

  • Una companyia: el col·lectiu VVAA. L’Elena va irrompre amb força al teatre amb aquest grup de joves artistes que van trencar motlles.
  • Un nom: Àgata. Amb ‘Les amigues de l’Àgata’, va protagonitzar una de les pel·lícules fundacionals del nou cinema català.
  • Una ciutat: Berlín. L’Elena hi va fer un Erasmus i va convertir la capital alemanya en l’escenari de ‘Júlia ist’, el seu primer llargmetratge.
  • Un festival: El de Canes, en què aquest 2023 ha guanyat el premi Europa Cinemas Label amb el seu segon film.
  • Una pel·lícula: ‘Creatura’. L’Elena torna a la direcció amb aquesta història sobre el desig i la necessitat de connectar amb el nostre cos.
  • Una plaça: la plaça d’Ibèria, un dels punts de trobada més característics de l’inquiet i acollidor barri de Sants.

L’entrevista sencera, al ‘Plaça Tísner’