L’experta en còmic i col·laboradora del ‘Plaça Tísner’ Mery Cuesta Reigada presenta tres propostes de còmics i llibres il·lustrats en què els seus autors han narrat i reflexionat sobre les seves mares, la seva vida i l’educació que van rebre. Cuesta destaca que és “un exercici d’assumpció”, ja que els autors assumeixen, ja sigui des del perdó, la comprensió o la venjança, qui eren realment les seves mares i com el seu paper de progenitors els ha afectat al llarg de la seva vida.
Els títols triats són: ‘El cuerpo de Cristo’, ‘¿Eres mi madre?’ i ‘El ala rota’. Pots veure la secció sencera de Mery Cuesta Reigada al programa en el vídeo superior.
‘El cuerpo de Cristo’
Bea Lema (2023)
La primera novel·la gràfica de Lema se centra en la història de la protagonista, Vera, i la relació amb la seva mare, la qual pateix problemes de salut mental.
Durant la història s’explica com la seva mare està convençuda que la persegueix un dimoni i busca la salvació en creences religioses fanàtiques. Tot i això, la història és una declaració d’amor de la filla cap a la mare. A més, part del llibre està brodat, ja que és un element que la pròpia autora ha heretat de la seva família.
Astiberri
‘¿Eres mi madre?’
Alison Bechdel (2012)
Aquest exercici d’autopsicoanalisi retrata la mare de l’autora com una esposa feliç a la vegada que indaga en la seva personalitat, mentre es descobreix a si mateixa.
Bechdel és un dels grans noms del còmic als Estats Units i va ser la inventora del mètode Bechedel, que serveix per avaluar la bretxa de gènere a les pel·lícules. La seva publicació anterior, ‘¿EMMAdre?’ va ser un gran èxit. Aleshores, Bechdel es va centrar a explicar l’homosexualitat encoberta del seu pare.
Reservoir Books
‘El ala rota’
Antonio Altarriba i Kim (2016)
La col·laboració entre el guionista i el dibuixant sorgeix de l’interès d’Altarriba per reparar la imatge de la seva mare, ja que en el seu llibre anterior creia que no havia estat just amb ella.
La seva mare és una dona de postguerra que sempre ha estat l’encarregada de les cures i les tasques de la llar, tant abans com després de casar-se. Tot i això, el relat posa en rellevància la història de totes aquelles dones que tot i viure subjugades a figures d’autoritat tota la seva vida, són raonablement felices.
Norma Editorial
