El comerç i l’ús de persones esclaves és part de l’origen de la fortuna d’influents famílies catalanes, entre les que destaquen llinatges de la burgesia barcelonina. Aquesta és la veritat incòmoda sobre la qual posa el focus ‘Amèrica‘, un text de Sergi Pompermayer dirigit per Julio Manrique que torna a La Villarroel fins al 21 de gener. N’hem parlat a ‘Plaça Tísner‘ amb dos dels intèrprets del muntatge, Joan Carreras Valldeperas i Mireia Aixalà Rosselló.
Passat i present
La família Vidal-Xifré és el fil conductor d’aquesta història que es desenvolupa fent ús del recurs dels salts en el temps. El passat se situa el 1863, moment en què un vaixell propietat de Juan “Juanito” Xifré salpa de Cuba amb una esclava negra encadenada a la bodega. L’anomenada ‘Amèrica’ acaba enterrada al jardí de la casa familiar des d’on, un segle i mig després, un hereu Joan manté un patrimoni multimilionari que amplia a base de corrupció i especulació immobiliària carregada de violència.
El present transcorre l’11 de setembre del 2021, dia d’orgull de la catalanitat que el text fa coincidir amb l’aniversari del futur hereu de la família, en Max. Aquest assisteix a l’àpat de celebració amb una nova parella, la Kayla, una noia negra i gens rica. Aquest personatge irromp amb força per dinamitar un fals equilibri familiar sustentat en el cinisme i la hipocresia i obligar a mirar de cara la fosca veritat.
Saber la història ens fa millors”
Èxit de públic
‘Amèrica’ es va estrenar el desembre del 2022 a La Villarroel, on es va mantenir en cartellera durant tres mesos. Ara, un any després, torna a la mateixa sala per fer una segona temporada amb l’aplaudiment d’un públic que ha atorgat a ‘Amèrica’ dos Premis Butaca 2023.
Mireia Aixalà Rosselló el va rebre com a millor actriu de repartiment pel paper de Cristina, la dona de l’empresari protagonista que viu atrapada en una vida aparentment còmoda que no la satisfà. Tamara Ndong va ser reconeguda com a millor actriu revelació per la seva interpretació de la Kayla i del personatge de l’esclava segrestada.
Joan Carreras Valldeperas també interpreta un doble paper, entre el Juan del passat i el Joan del present. Marc Bosch, en el paper del fill Max; Aida Llop, en el rol de la serventa Paula i Carme Fortuny, donant vida a una àvia dement i lúcida alhora, completen el repartiment d’aquest muntatge.
El “mosaic” de Joan Carreras i Mireia Aixalà
- Una denúncia: la Catalunya esclavista. ‘Amèrica’, de què avui ens venen a parlar la Mireia i en Joan, posa el focus en l’origen negrer de la fortuna de destacades famílies burgeses catalanes.
- Una escola: l’Institut del Teatre. El Joan i la Mireia van ser companys de classe quan hi estudiaven art dramàtic i allà també van coincidir amb Julio Manrique, que els dirigeix a ‘Amèrica’.
- Un llibre: ‘Negreros i esclavos: Barcelona i la esclavitud atlántica’. És una de les lectures que Sergi Pompermayer va fer per documentar-se a l’hora d’escriure el text i també l’ha tingut a les mans el repartiment de l’obra.
- Un recurs: el salt en el temps. ‘Amèrica’ ens fa viatjar de la Cuba de finals del segle XIX a la Barcelona contemporània, passant pel Nova York de l’atemptat a les Torres Bessones,
- Un èxit: tornar a la cartellera. ‘Amèrica’ es va estrenar el desembre de 2022 a La Villarroel i ara, just un any després, hi torna amb funcions previstes, com a mínim, fins a finals de gener.
- I una plaça: en Joan tria la de Salvador Allende, al barri del Carmel. Hi viu a prop i és un lloc de trobada habitual. La Mireia escull la plaça de Margarida Xirgu, perquè mentre actuava al Lliure però els bars estaven tancats per les restriccions de la pandèmia, es va convertir en un espai per trobar-se després de cada funció.
