“Joan Brossa. La sensació mental d’una felicitat completa” és una exposició que convida el públic a ajupir-se. El seu disseny defensa la idea brossiana que diu que “el pedestal són les sabates“, així que moltes de les obres del poeta es presenten aquí des de l’horitzontalitat, trencant qualsevol jerarquia.
El visitant que entra a la Fundació Joan Brossa-Centre de les Arts Lliures s’ha d’arraulir a terra per veure de prop alguns dels seus poemes-objecte més emblemàtics amb què va superar les fronteres de la poesia reivindicant que “un poema és una idea“.
Per a Brossa tot era poesia i no situem cap poema per sobre d’un altre”
Amb la voluntat d’eliminar els pedestals, l’exposició evita prioritzar o destacar uns continguts per davant d’uns altres. “Per Brossa tot era poesia i no situem cap poema per sobre d’un altre”, explica a ‘Plaça Tísner‘ la comissària Anna Llopis Cardona, que recorda que “Brossa no creia en jerarquies de cap tipus“.
Això queda clar també en la seva pràctica artística i el discurs crític amb el context social que es desprèn d’algunes de les obres d’aquest recull, com ‘Escanyapobres’, ’18 de juliol’ o ‘El peix gros’.
El títol de l’exposició, “La sensació mental d’una felicitat completa” és un text hipnagògic del propi Brossa i reflecteix la voluntat de fascinació pel seu univers, però alhora convida a qüestionar la realitat tal com la percebem.
Està distribuïda en 12 conceptes definitoris de la figura de Joan Brossa que són poesia, somni, fascinació, vigília, ombra, consciència, llibertat, revolta, foc, silenci i teatre. I no és casual que el cercle comenci amb la poesia i es tanqui amb el teatre, ja que aquests van ser per a ell els gèneres d’avantguarda, tot i que també va escriure prosa i guió cinematogràfic.
L’art i la literatura són la via de fugida de la realitat i la via de trobada de la llibertat”
El el seu compromís amb l’escriptura va començar al Front de Catalunya mentre lluitava amb l’Exèrcit Popular de la República durant la Guerra Civil, i des de llavors mai no va deixar de crear. “Per ell, l’art i la literatura són la via de fugida de la realitat i la via de trobada de la llibertat”.
Una mostra viva i permanent
“La sensació mental d’una felicitat completa” no té data de caducitat. L’objectiu és que esdevingui un espai permanent “per descobrir i redescobrir” la figura de Joan Brossa a la fundació que porta el seu nom. Una oportunitat per als que s’acostin per primer cop a l’autor, però també perquè volen aprofundir a partir d’algunes joies que s’han pogut recollir.
Com algunes publicacions de textos hipnagògics o fins i tot el seu primer poema-objecte titulat ‘Escorça’, que ve crear l’any 1943. Un “objet trouvé” de difícil conservació que normalment es troba a les reserves del MACBA. Per tant, el seu pas per l’exposició és temporal, així com el d’altres continguts que també s’aniran renovant.
La mostra combina poemes experimentals, poemes visuals, poemes objecte i llibres d’artista amb poemaris, textos, fotografies, audiovisuals i publicacions. El seu llenguatge irònic i mordaç queda palès en discursos com el que va pronunciar als Jocs Florals de Barcelona del 1982.
També hi ha rareses com la revista ‘Pol·len d’entrecuix’ (1978) en què apareixien uns versos eròtics de Brossa acompanyats de fotografies de l’actriu i vedet Christa Leem, amb qui mantenia una bona amistat. “Era l’única artista a qui no criticava les seves interpretacions en les seves peces parateatrals”, comenta Llopis. De fet, l’striptease, l’il·lusionisme, el transformisme i el music-hall van ser els seus gèneres preferits. Per a ell, “el teatre es trobava en el carnaval i no en la literatura“.
A la mostra també es poden escoltar els seus poemes recitats pels poetes contemporanis David Caño, Raquel Pena, Oriol Saules i Blanca Llum Vidal, seguint el precepte brossià que diu que el més interessant és “allò que està per fer”.
