“A Espanya tenim el privilegi de tenir més de 500 anys d’història del transvestisme“, afirma l’artista i investigadora Rubén Antón a un equip del ‘Plaça Tísner‘. La primera referent trans de l’estat és Margarida Borràs, executada a València l’any 1460.
A partir d’ella, Antón ha començat a tirar del fil en un projecte únic impulsat per la seva tenacitat incansable. “Hi ha un munt de personatges històrics des de l’època medieval fins al present“, i alguns d’ells omplen les parets de la sala d’exposicions de la Model per explicar la història del transformisme, el transvestisme i les identitats trans.
Parlem d’identitats de dones trans en una presó d’homes durant la dictadura franquista”
“Vagos y maleantes”
Fins al 21 de febrer, aquesta mostra itinerant es pot veure en un emplaçament ple de significat, perquè va ser a la Model on van estar detingudes (a la galeria 1) moltes de les seves protagonistes. Persones del col·lectiu LGTBIQ+ a qui van aplicar la llei “vagos y maleantes” i la posterior Llei de perillositat social. “Parlem d’identitats de dones trans en una presó d’homes durant la dictadura franquista” i les poques que encara ho poden explicar són les que van nodrint la història.
Estan representades pels llampants retrats vectorials de Rubén Antón i les fotografies que s’emmarquen dins el seu projecte d’arxiu històric Drag is Burning. Hi trobem noms com els de Sonia Rescalvo, Bibi Andersen, Myrna, Dolly van Doll… una d’elles és Tania Navarro.
El cas de Tania Navarro
Escoltar Tania Navarro Amo és com rebre un cop de puny a l’estómac. Després d’una infantesa molt dura viscuda al correccional Asil Duran, Navarro va ser empresonada a la Model nombroses vegades, la primera al 1972, quan encara no havia fet els 16 anys, el motiu: ser una noia trans. “O noia travesti, abans érem ‘maricons’, perdó per la paraula que sona tan malament, i travestis”, explica Navarro amb tanta contundència com naturalitat.
La seva història ha quedat escrita negre sobre blanc en dos llibres, ‘La infancia de una transexual en dictadura’ i ‘A través de los ojos de mi madre’, que ha presentat a la presó Model aquest mes de gener, coincidint amb la inauguració de l’exposició “500 anys de travestisme”.
Ella és una de les protagonistes d’aquesta mostra, que agraeix perquè “ha tret a la llum tot el transvestisme de la postguerra” i perquè la reconeix com una de les “poques supervivents trans” d’aquella època: “Per mi, això significa molt”.