“Becoming Marilyn. Becoming Elvis” és l’exposició amb què la galeria fotogràfica Fotonostrum, juntament amb la col·laboració de MUUS Collection, porta per primera vegada a Barcelona imatges emblemàtiques de Marilyn Monroe i Elvis Presley abans d’arribar a la fama. L’exposició es podrà veure fins al 24 de març.
Dues exposicions en una
La mostra es divideix en dues plantes. La primera està dedicada a les imatges icòniques de Marilyn Monroe en el seu viatge cap a la fama que va realitzar el fotògraf hongarès André de Dienes. La segona està dedicada a Elvis Presley, una de les figures més importants de la cultura pop del segle XX, fetes pel fotògraf alemany Alfred Wertheimer. Les dues exposicions també inclouen decorats i representacions que complementen l’exhibició.
Segons ens explica al ‘Plaça Tísner‘ Leonor Fernandes, responsable d’exposicions, la primera col·lecció fotogràfica comprèn un període de vuit anys “des de l’any 1945 fins al 1953“, i la segona un breu període de temps “de dues setmanes“.
“Becoming Marilyn”
En aquesta exposició veiem l’actriu nord-americana quan encara se la coneixia pel seu nom original, Norma Jeane Baker, una jove que aspirava a ser model. Pel fotògraf André de Dienes, Marilyn era “l’ideal de bellesa californiana” que buscava transmetre amb les seves fotografies. Un fet que provoca que es fixi en ella.
Poques vegades s’han tingut imatges de tanta intimitat entre el subjecte i el fotògraf ”
Fernandes explica que la relació entre Marilyn i Dienes no només es va limitar a ser una relació d’amistat, sinó que “van establir una relació amorosa entre l’any 45 i 46“. Aquest fet va ajudar que Dienes tingués accés a obtenir imatges més íntimes de l’actriu.
“Becoming Elvis”
En aquest cas, durant un període de dues setmanes, Alfred Wertheimer aprofita per fotografiar Elvis Presley i captar la crua essència de la vida de l’estrella de rock nord-americana des dels viatges en tren fins als propis assaigs.
Wertheimer estava fotografiant un Elvis que encara no se sabia que es convertiria en una estrella”
Fernandes explica que Elvis “permetia a Wertheimer un accés total a la seva vida. Moltes vegades deixant-lo acompanyar al lavabo, on el fotògraf feia un treball de fotoperiodisme”. D’aquesta forma, li va permetre convertir-se en una de les figures amb les imatges més íntimes que se li havien fet mai a cap celebritat.
