(ACN) La mobilitat privada gairebé ja ha tornat a nivells prepandèmia, però el transport públic no ha recuperat tots els viatgers i continua significativament per sota de les xifres del 2019. Segons dades de Trànsit i ATM, l’últim trimestre del 2021 les entrades i sortides de vehicles a l’àrea metropolitana van ser només un 2,2 % menors que el 2019. No obstant això, el transport públic està lluny de recuperar-se, amb un 22 % menys que el 2019 en l’últim trimestre del 2021. La por al contagi, la fi dels peatges, la baixada del turisme i el teletreball en són els motius, segons experts i administracions. L’ATM no preveu aconseguir la “recuperació total” fins al 2023.
L’ATM espera que aquest 2022 la xifra d’usuaris de transport públic se situï entre els 925 i els 950 milions. La xifra va ser de 564 milions el 2020 i 714 milions el 2021, lluny del rècord històric del 2019, amb 1.056 milions de validacions. La previsió per al 2023 és superar el registre del 2019.
Por al contagi i caiguda de turistes, entre les causes
Una de les causes que expliquen perquè el transport públic no ha recuperat l’afluència és que el turisme encara està lluny de xifres anteriors al març del 2020. Els turistes suposaven un 10 % del total de les validacions i ara aquesta dada està entre l’1 i el 2 %, explica l’experta en mobilitat de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), Núria Pérez.
Els experts també apunten la “por al contagi” com un altre dels motius principals. Lluís Alegre, director de l’àrea de Mobilitat de l’Autoritat del Transport Metropolità Alegre, assegura que s’han fet esforços perquè no hi hagi perill de contraure la covid-19, perquè s’han millorat els sistemes de ventilació de tot el transport públic.
En dos o tres minuts pot canviar tot l’aire d’un metro, en quatre minuts en els combois dels FGC, i en sis o set als trens de Rodalies
El subdirector general de Transport Públic i Mobilitat de la Generalitat, Benjamín Cubillo, admet que hi ha la percepció subjectiva del ciutadà que va més tranquil si no comparteix espais. Tot i que també insisteix que s’han fet molts esforços perquè no hi hagi risc. Segons ell, estudis aliens al sector del transport públic descarten que hagi estat un “focus significatiu de contagi” al llarg de la pandèmia.
Els efectes del teletreball, l’alliberament dels peatges i els vehicles de mobilitat personal
Cubillo explica que el teletreball i la flexibilitat horària resultant també han estat un fre per a la recuperació de les xifres prepandèmiques. Per molta gent, expressa, “aquesta llibertat o flexibilitat horària sembla que el vehicle privat l’atén millor”, en especial si treballen a polígons o zones on no hi ha tanta freqüència de pas del transport públic com a Barcelona ciutat, i abans o després d’anar al lloc de feina han de fer desplaçaments com portar els fills a l’escola.
D’altra banda, Benjamín Cubillo també recorda que cal tenir en compte l’alliberament dels peatges, ja que algun usuari que no feia servir el seu cotxe pel preu dels peatges ara hagi decidit utilitzar el seu vehicle privat.
A més, apunta un altre element: l’augment dels modes de transport privats d’ús individual. “S’ha incrementat l’ús de la bicicleta, dels vehicles de mobilitat personal”, i també l’anar a peu, que és “la millor mobilitat”, explica, aclarint que són fenòmens eminentments urbans.
