RAMON CARBÓ, treballador del metro "La meva vida sempre ha estat vinculada al metro, igual que tota la meva familia. Justament, vaig començar a treballar-hi quan vaig fer el servei militar al metro" Eren els últims anys de la dictadura i entre els conductors de trens encara es podien veure uniformes militars. El Ramon, com desenes d'altres companys, va formar part del que llavors es coneixia com el Regiminiento de movilización y prácticas de Ferrocarriles, una de col·laboració especial entre l'exèrcit i la companyia de metro que es va allargar fins a finals dels 70. RAMON CARBÓ, treballador del metro "L'Exèrcit ens donava tres mesos de formació i després ens en passàvem 16 més treballant, o de conductor o de cap de tren, és a dir, obrint i tancant portes". L'Enrique és un altre exemple de la memòria viva del metro. Té més de 80 anys i amb 25 ja conduïa trens. Encara guarda una de les primeres fotografies que li van fer. Era als anys 50, quan només hi havia dues línies: una que unia Sants amb la plaça de Catalunya i l'altre, amb Gràcia. "Aquest era un tren de la sèrie 100, t'en recordes?" Tots dos han viscut de primera mà la transformació del metro. Com l'arribada de les primeres escales mecàniques: "Aquest foto es de la Plaça de Catalunya, tot un aconteixement. Veus, aqui està el meu pare" En aquest temps, el metro ha guanyat més de 100 quilòmetres de túnels i estacions i ha incorporat trens que es condueixen sols. Una realitat difícil d'imaginar el 30 de desembre de 1924, quan es va posar en marxa el primer comboi. I pel futur? AGUSTÍN DEL CASTILLO, exdirector del metro de Barcelona "El futur son els trens que no portin rodes, que funcionin per levitació magnètica. Però crec que això és un somni pel proper segle" Per fer-nos una idea de com era el metro fa 90 anys, TMB ha posat en diverses estacions panells com aquest. Només cal apropar-hi el mòbil i escannejar un codi QR com aquest. I aquest n'és el resultat: l'estació de Lesseps tal com era l'any 1924. Tot un viatge en el temps en un sol clic.
El viatge inaugural del metro es va fer el 30 de desembre de 1924, en un primer tram que es deia Gran Metro, que connectava Catalunya amb Lesseps i que va ser l’embrió de l’L3 actual. El recorregut inicial era només de 2,7 quilòmetres. L’endemà el servei es va obrir al públic i un any després la línia es va ampliar fins a arribar a Liceu. El 1926 es va inaugurar el ramal actual entre les parades actuals de Passeig de Gràcia i Jaume I, que va ser el precedent a l’L4 actual.
Durant la Guerra Civil, la majoria de les instal·lacions del metro van servir de refugis antiaeris per a la població civil i just a la postguerra va ser quan el servei va començar amb l’expansió, que es va accelerar a partir de 1961, quan les dues empreses privades que gestionaven el servei es van fusionar i van passar a ser municipals. Des de llavors el metro va iniciar la transformació que dura fins avui amb vuit línies gestionades per TMB i tres línies urbanes dels FGC.
El Ramon Carbó, que va entrar a treballar al metro quan va fer el servei militar en el suburbà, recorda una de les anècdotes que va viure durant les nevades a la ciutat l’any 1962. La neu va col·lapsar Barcelona i el trànsit es va fer impossible. Van topar amb el cas d’una dona que estava de part i amb l’ambulància atrapada en la congestió que no la podia traslladar fins a l’hospital. Alguns treballadors de TMB van emportar-se la dona cap al metro i la van traslladar fins a l’Hospital Clínic.
“A la gent li feia por el metro”
El president de TMB i primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, ha assegurat que el metro “s’ha convertit en el primer transport massiu de la ciutat”, amb més d’un milió de viatgers al dia, i “ha ajudat a cohesionar la ciutat i dóna més qualitat de vida” als ciutadans. Però els inicis no van ser fàcils. Segons l’enginyer i exdirector de Metro de Barcelona, Agustín del Castillo, “la gent no estava acostumada a anar per sota de la ciutat” i per això diu que va costar arribar a les xifres d’usuaris que esperaven perquè “els feia por viatjar sota terra”. També va ser un escull el preu del bitllet, que era un mica més car que el del tramvia i això frenava el creixement de viatgers, fins que va haver-hi una rebaixa de les tarifes.
