Obrim les entranyes de l'aeroport del Prat. Aquesta planta energètica s'encarrega d'abastir tot l'aeroport en cas que hi hagi una fallida. Si això passés, el sistema triga entre 15 i 20 segons a generar energia i enviar-la a l'aeroport. JOSÉ ANDRÉS DOMÍNGUEZ, cap del Departament de Sistemes Elèctrics "Als aeroports hi ha sempre una activitat frenètica. Algunes d'aquestes activitats són crítiques per nosaltres i és vital assegurar que es puguin fer amb la màxima seguretat." Si la central elèctrica funciona com el cor d'un ésser viu, per aquestes galeries hi circula la sang, és a dir, l'electricitat. Hi ha tot un entramat de quilòmetres i quilòmetres de galeries com aquesta sota l'aeroport. "Les galeries permeten fer tasques de manteniment d'una manera més senzilla. Imagineu-vos que aquests cables estiguessin enterrats i haguéssim de fer una reparació." Una de les claus per estalviar energia és reduir la il·luminació a les terminals. A la zona de facturació de la T1, l'arquitectura permet aprofitar la llum natural durant el dia. Estem a la coberta de la Terminal 1. Aquí trobem un dispositiu que calcula el nivell d'il·luminació a l'exterior i la posició del sol. És l'heliòmetre. Aquest aparell està connectat amb un ordinador que regula l'electricitat que necessita l'aeroport segons el moment del dia. "Ens marquem uns objectius d'estalvi energètic que giren entorn el 3% anual. Aquesta és la nostra fita. Ja fa una sèrie d'anys que estem aconseguint aquest estalvi i cada cop costa més aconseguir-ho." Una de les vies per incrementar l'eficiència energètica està a les pistes d'aterratge i enlairament. Aquí, les balises que guien els avions s'estan modificant per llums LED. Amb tot plegat, una aposta per l'estalvi energètic sense anar en detriment de la seguretat.
Les dades d’estalvi energètic
El 2013 el consum elèctric a l’aeroport de Barcelona-el Prat va ser de 178.700.000 kW/h, un 3% menor que el de l’any passat. Aquest percentatge és la fita que es proposa reduir anualment la instal·lació. Per això, des de 2010, quan es van començar a aplicar les mesures d’estalvi, l’aeroport ha reduït el consum en un 13,3%. Això suposa un estalvi comparable al consum anual d’un municipi de 20.000 habitants.
Les claus per aconseguir reduir el consum
La reducció de la il·luminació a les terminals durant les hores sense trànsit aeri és la principal clau de l’estalvi. Però la qüestió va més enllà. L’arquitectura de la T1 permet aprofitar la llum natural durant el dia i a les nits, s’encenen uns focus amagats al sostre. Un dispositiu instal·lat a la coberta, l’heliòmetre, s’encarrega de calcular el grau de lluminositat exterior i la posició del sol. Aquesta informació es traspassa a un programari que gradua les necessitats energètiques de cada zona de l’aeroport. “Els equips s’adapten a les necessitats de cada àrea (facturació, equipatge, pistes…) i hi aportem energia en funció dels horaris”, explica José Andrés Domínguez, cap del Departament de Sistemes Elèctrics.
Llums LED a les pistes d’aterratge i enlairament
Una altra aposta la trobem a la zona de pistes. Les balises que guien els avions s’estan modificant per llums LED. De les 20.000 balises al·lògenes, 6.000 ja incorporen tecnologia LED. Per analitzar l’estat d’aquests llums, l’aeroport disposa d’un vehicle fotomètric innovador. A partir d’un sistema de sensors, el cotxe calcula les condicions de les balises sense haver de baixar del vehicle. “Això ens facilita moltíssim el control perquè l’accés a les pistes és molt limitat”, argumenta Domínguez. També per fomentar l’estalvi, la flota de vehicles d’Aena és elèctrica.
Què passaria si l’aeroport es quedés sense llum?
A l’aeroport de Barcelona-el Prat hi ha tres centrals elèctriques que funcionen com el cor d’un ésser viu. Tot el cablejat es distribueix per sota de la instal·lació a través d’unes galeries. La sang, és a dir, l’electricitat es canalitza mitjançant aquestes galeries, com les venes del cos humà, que arriben a tots els punts que necessiten energia. En cas que hi hagués una fallada, la infraestructura disposa d’una planta elèctrica capaç d’abastir l’aeroport en 15 segons. “La nostra activitat és frenètica i, en alguns casos, crítica”, alerta Domínguez. “És vital assegurar el sistema elèctric de l’aeroport perquè les conseqüències de no fer-ho serien catastròfiques.”
