Si comparem el preu del bitllet senzill de Barcelona amb el d'altres ciutats pot semblar, excepte el cas de Londres, que els transports aquí són especialment cars. Però el preu del bitllet senzill, segons els experts, no es pot fer servir com a referència perquè és dels menys utilitzats. Dels 1.000 milions d'euros l'any que costa el transport públic a l'àrea metropolitana, els usuaris fa uns anys en pagaven el 60 per cent, però les inversions en els últims anys, com la Línia 9, junt amb el poc creixement de viatgers, ha fet augmentar l'aportació de les administracions. JORDI JULIÀ, enginyer de Camins i consultor de transports "Als països europeus en general el que paga l'administració, paga un 50-60% per tant no és que estiguem en ratios diferents europeus la pregunta és si ens ho podem permetre. En tot cas observem que les tarifes en general aquí a Espanya, a Barcelona, són, comparant amb altres països d'Europa són relativament baixes, i el servei és bastant semblant." Les tarifes són baixes si es comparen els preus dels abonaments i no el del bitllet senzill. En els pròxims anys, auguren els experts, es canviarà tot el sistema tarifari. L'objectiu serà augmentar els ingressos, per tant, apujar preus, però fent-ho de manera més personalitzada per a cada usuari. JORDI JULIÀ, enginyer de Camins i consultor de transports "Inevitablement haurem d'anar en els pròxims anys a que l'usuari pagui més, el que passa que s'ha de fer d'una manera, amb unes tarifes, que pagui més aquell que més té i menys fa servir, i que pagui menys el que menys té i més fa servir, però és clar, això és delicat de fer, no és fàcil." El futur podrien ser models com el de Londres o Lisboa, on els usuaris tenen una targeta on es van carregant diners i les màquines validadores calculen el que valen els viatges dinàmicament, depenent del tipus d'ús que se'n fa.

El consultor de transports i enginyer de camins Jordi Julià argumenta que la causa de l’important increment del preu dels transports públics és el gran endeutament que tenen les administracions. Les moltes inversions que s’han fet no han anat acompanyades d’un augment significatiu d’usuaris. Fins fa uns anys aquest decalatge es compensava amb més aportacions públiques, però amb la crisi, finalment s’han hagut d’apujar preus.

Tot i això, segons Julià, Barcelona no és de les ciutats que té el transport més car, tot i que el bitllet senzill tingui un cost superior al de Madrid, París o Nova York. La pregunta que es fa és ” si ens ho podem permetre” tenint en compte que la qualitat del servei és molt semblant a la de qualsevol capital europea.

Per Julià títols com la T-10 poden semblar pràctics però formen part d’un model caduc. El futur es troba a adaptar molt més els preus a les necessitats i usos dels viatgers, un model semblant al de Londres o Lisboa. Aquest consultor augura que en pocs anys es canviaran tots els torniquets i màquines validadores perquè les targetes seran del tipus sense contacte, com ja passa en aquestes dues ciutats.