Els estudis científics demostren que el canvi climàtic afecta de manera greu la costa catalana i que els efectes es notaran de manera encara més accentuada en les properes dècades. L’erosió de la costa, les inundacions i l’augment del nivell del mar en són els efectes més visibles. De fet, segons les previsions dels experts, l’any 2100 el nivell del mar haurà pujat entre o,5 i dos metres. A la pràctica, si els pronòstics es compleixen i les administracions no hi posen remei, tot plegat es traduirà en la desaparició d’algunes platges i deltes. Entre les zones en més perill hi ha les platges de Barcelona i el Maresme i també els deltes del Llobregat i de l’Ebre.

Un canal de 100 m a la UPC com a banc de proves

El Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la Universitat Politècnica de Catalunya participa des de fa anys en un projecte de nom Hydralab en què treballen laboratoris de tot el continent europeu amb l’objectiu de trobar solucions que minimitzin els efectes del canvi climàtic a la costa. El banc de proves de la UPC és un canal marítim de 100 metres de llargada, dos d’ample i tres d’altura en què es recrea l’efecte de les onades al litoral. Allà investiguen alternatives a les solucions tradicionals com els espigons i el transport de sorra d’altres indrets.

 

Els espigons i el transport de sorra són insostenibles

Actualment es fan servir sobretot els espigons per contenir l’acció del mar. El problema és que es tracta de barreres molt rígides, pràcticament permanents, i quan pugi el nivell del mar seran insuficients. L’altre mètode que es fa servir és el transport de sorra marítima o terrestre. Aquesta solució té diversos inconvenients. D’entrada és cara, és un recurs limitat i en els darrers 10 anys se n’han transportat més de 10 milions de metres cúbics del Mediterrani. Pel que fa a la sorra terrestre té una consistència diferent, amb més pols en suspensió, i no es consolida al fons marí i desapareix progressivament.

Posidònia i sacs de geotèxtil com a solució

Des de fa temps al Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC es fan proves amb plantes marines i sacs de geotèxtil farcits de sediments. Per tal d’experimentar els científics utilitzen falses posidònies fetes de plàstic ja que les naturals requereixen aigua salada per viure i al canal han de fer servir aigua dolça que no rovelli la instal·lació. A la pràctica al mar, les posidònies naturals s’ubiquen fora del lloc on trenca l’onatge per tal que no es morin i perquè contribueixin a contenir l’erosió de la platja. La posidònia té l’avantatge que s’adapta i s’autoregula en funció del clima i canvis de la platja. L’únic inconvenient és la fragilitat de la posidònia i el llarg temps que es requereix per cultivar-la. Per això, els experts han de trobar una espècie més robusta que pugui complir la mateixa tasca sense fer-se malbé.

L’altre element que investiguen a la UPC per combinar amb les plantes marines són els sacs de geotèxtil plens de sediments. Els sacs s’ubiquen just on trenquen les ones. En el cas de la costa catalana les ones fan un metre d’alçària de mitjana i quatre metres en una jornada de tempesta. Aquest onatge trenca a tanta profunditat com alçària té l’ona i és allà on es posen els sacs de sediments. La idea és que durant l’estiu els sacs quedin enterrats amb la sorra i que a l’hivern emergeixin en l’època de l’any en què l’erosió és superior.

Resultats d’aquí a dos anys

Els estudis demostren fins ara que la combinació dels sacs de geotèxtil i les plantes marines milloren els sistemes de contenció actuals però encara no hi ha una solució definitiva aplicable a les nostres costes. Malgrat que s’han fet proves a Holanda i també puntualment a Catalunya, els resultats no són prou contundents. Tot i això, els científics alerten que si no es troben solucions en menys d’una dècada alguns racons del litoral podrien quedar inundats.