Aquest cap de setmana va saltar la notícia d’un excursionista que va intoxicar-se greument per haver ingerit tora blava (“Aconitum napellus”) a la Vall de Núria. L’home va ser traslladat inicialment a l’Hospital Trueta de Girona en estat greu i traslladat posteriorment al Vall d’Hebron de Barcelona.
Malauradament, la manca d’informació i de formació de moltes persones que surten a la muntanya fa que aquest tipus de notícies siguin recurrents massa sovint a casa nostra.
La tora blava, la planta més tòxica d’Europa
La tora blava és coneguda popularment amb noms com matallops, escanyallops, acònit blau, herba verinosa o mataporc (entre d’altres). Noms que, en molts casos, ja ens avisen de la seva perillositat.
Segons ha informat recentment el Vall d’Hebron a través del seu web, ara fa un parell d’anys, aquest centre també va assistir un home derivat de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya per aturada cardiorespiratòria. L’home s’havia posat a la boca una fulla de tora blava, pensant que es tractava d’api silvestre. El contacte a la boca durant uns segons va ser suficient per intoxicar-se.
La tora blava conté dos alcaloides altament verinosos: l’aconitina i la pseudoaconintina (nepalina). La ingesta d’entre un i dos mil·ligrams d’aconitina és suficient per matar una persona adulta.
Els primers símptomes de la intoxicació triguen pocs minuts a fer efecte, ja que l’aconitina s’absorbeix ràpidament. Inicialment es nota cremor als llavis, la boca i la gola. Segons el web de Vall d’Hebron, “entre cinc i 25 minuts de la intoxicació poden aparèixer alteracions gastrointestinals (vòmits o diarrea) i neurològiques (alteracions visuals, motores o aturada respiratòria)”. També afegeixen que “poden aparèixer alteracions cardiovasculars en forma d’arrítmies ventriculars i parada cardiorespiratòria en menys d’una hora”.
Què hem de fer si hem tocat o ingerit tora blava?
Malauradament no hi ha cap antídot per revertir els efectes d’aquesta planta, però es poden tractar els símptomes a les unitats de cures intensives mentre el nostre cos intenta eliminar el tòxic.
La detecció precoç és bàsica. Cal trucar urgentment al 112 en cas que se sospiti que podem haver-nos intoxicat per aquesta planta. El contacte (tocar-la) pot ser suficient per notar ja alguns símptomes. En aquest cas es recomana rentar-se abundantment la zona i evitar tocar-se les mucoses.
On viu i com és la tora blava?
La tora blava viu en algunes regions d’Europa i a punts d’Àsia. A Catalunya es troba als Pirineus i Prepirineus, en hàbitats diversos, freqüentment en vores de torrents o en pastures de muntanya obertes. Requereix un ambient fresc i humit, motiu pel qual s’emplaça habitualment entre els 1.500 m i els 2.500 m. És habitual en zones on hi ha bestiar, ja que prefereix sòls nitrificats (amb matèria orgànica). Vaques, ovelles i qualsevol altre animal salvatge eviten menjar-se-la.
Es tracta d’una planta herbàcia (brota quan arriba el bon temps) de dimensions notables (més d’un metre d’alçària). Les fulles són palmades però dividides en diverses parts. Les flors són elements molt distintius, tant pel seu color lila cridaner, com per la seva bellesa. Es tracta de flors grans, d’entre tres i quatre centímetres, amb una mena de casc arrodonit. S’agrupen de forma nombrosa (inflorescències) a la part final de les tiges. Apareixen entre finals de juny i el setembre.
La tora blava, sobretot quan no ha florit, es pot confondre amb el brúcol (api bord o coscoll), una espècie comestible que també viu a l’alta muntanya pirinenca, en sòls pedregosos o tarteres.
La tora blava no és l’única planta tòxica de Catalunya
Fer muntanya ha d’anar lligat a determinats coneixements tècnics, meteorològics i geogràfics de la zona, però també al coneixement de la flora i la fauna. Convé recordar que són diverses les plantes tòxiques que trobem a Catalunya. La millor precaució és sempre no tocar ni agafar flors o plantes, sobretot per respecte a la natura (és prohibit), com per la possibilitat de patir algun tipus d’intoxicació.
Algunes plantes tòxiques, a banda de la tora blava, són la tora groga (parenta de la tora blava); el veladre (“Veratrum album”), planta pirinenca que es pot confondre amb la medicinal genciana; el roldor (“Coriaria myrtifolia”), planta ruderal típica de la terra baixa mediterrània els fruits de la qual poden confondre’s amb les mores; l’estramoni (“Datura stramonium”), planta verinosa típica de zones pròximes a cases o carreteres; la cicuta (“Conium maculatum”), planta tòxica i mortal freqüent a la terra baixa i que pot confondre’s amb el julivert; la didalera (“Digitalis sp.”), planta molt bella i típica de zones de muntanya o el teix (“Taxus baccata”), arbre tòxic i típic de la muntanya mitjana.
Per evitar intoxicacions és clau, per tant, evitar tocar cap planta que no coneguem o de la qual dubtem.
