Molts ciutadans s’han adonat de la caiguda o de la presència a terra de grans plaques d’escorça dels plàtans d’ombra. De fet, és una conversa recurrent entre els veïns de barris on hi ha exemplars d’aquesta espècie. L’estampa no passa desapercebuda, perquè es tracta de plaques de grans dimensions que van des de la base dels troncs fins a la part superior.
El plàtan d’ombra es desprèn regularment de l’escorça. Ho fa per poder créixer i guanyar diàmetre, però no acostuma a fer-ho de forma tan general i massiva com està veient-se aquests dies a Barcelona i a molts punts del territori.
Entre els qui més ho han notat hi ha el personal del servei de neteja, que aquests dies tenen més feina. Les plaques d’escorça són voluminoses i pesen més que les fulles, per això és més difícil recollir-les.
La sequera acumulada, l’arribada de la calor i els episodis de pluja del mes de maig, elements clau
L’arbrat urbà també està patint com mai els efectes de la sequera excepcional que afecta des de fa mesos de forma preocupant Barcelona, però també bona part del territori català.
En el cas de Barcelona, va ser a partir del juliol del 2020 quan vam començar a registrar menys precipitació de l’habitual, un fet que, malgrat algun mes puntual, s’ha mantingut fins ara.
La sequera s’ha anat accentuant i acumulant des d’aleshores, tal com es pot veure en la gràfica inferior, de precipitació acumulada en els 365 dies anteriors. Aquest valor hauria de voltar els 620 litres per metre quadrat i, des del juliol del 2021, s’emplaça clarament per sota d’aquest llindar. De fet, actualment continua per sota dels 300 litres. Aquesta dada és molt significativa, ja que posa de manifest que l’arbrat urbà, acostumat a rebre més de 600 litres d’aigua l’any, fa molt de temps que en rep menys de la meitat, per tant es troba sotmès a un fort estrès hídric.
Segons Corina Basnou, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), els arbres de la ciutat no disposen de sòls profunds que permetin tenir arrels que puguin arribar a grans fondàries per obtenir aigua. Això fa que els arbres urbans siguin menys resilients en sequeres com la que hi ha.
Basnou destaca que, malgrat que no s’han elaborat estudis concrets i específics en el cas del plataner, la teoria diu que a banda de les fulles hi ha altres òrgans de la planta involucrats en la retenció d’aigua, entre els quals el ritidoma, és a dir, l’escorça. L’escorça, per tant, també reté aigua, tot i que en un grau menor que altres òrgans de la planta. En condicions d’estrès hídric crònic, l’escorça pot trencar-se i desprendre’s com actualment. Tot i aquest context, Basnou afegeix que, ara com ara, no es pot descartar que aquest estrès hídric crònic pugui combinar-se amb alguna plaga.
Si l’estrès hídric és crònic i tan fort com el que pateixen els plàtans actualment, l’escorça pot arribar-se a trencar i a despendre’s de forma massiva ”
Joan Guitart, cap d’Àrea d’Arbrat de Parcs i Jardins de Barcelona, insisteix en el fet que la caiguda de l’escorça és un procés totalment normal, per bé que és cert que enguany s’observa de forma més dràstica degut a les condicions climàtiques. “Hem passat d’un estrès hídric important, a un període de pluja que ha coincidit amb la màxima activitat vegetativa. Això ha fet que l’arbre hagi experimentat un fort creixement i que l’arbre s’hagi desprès de l’antiga escorça per poder créixer i guanyar diàmetre”.
El plàtan normalment es desprèn de l’escorça per poder créixer i guanyar diàmetre, però no acostuma a fer-ho de forma tan general i massiva com s’està veient aquests dies a Barcelona i a la resta de Catalunya i de l’estat”
El fet que de moment només s’està observant la caiguda de l’escorça en aquesta espècie d’arbre, i no en d’altres, podria explicar-se, segons Basnou, perquè el plataner té una escorça especialment fina.
Enguany, fulles més petites en alguns indrets
El plàtan d’ombra va començar a treure fulles a mitjans de març, en un moment especialment crític pel que fa a precipitacions a Barcelona, ja que feia molts dies que no queia ni una gota a la ciutat i l’aigua disponible era mínima al subsol. La brotada va lligada a la floració i a l’emissió dels creixents nous de la temporada. És un moment en què es requereix més que mai la presència d’aigua al subsol.
La manca d’aigua va fer que la brotada fos més tímida i que les fulles dels plataners siguin enguany més menudes de l’habitual en alguns punts de la ciutat. Malgrat això, no és una norma general, ja que hi ha zones on els plataners han emès fulles grans de forma usual.
Un fenomen que s’està veient a molts punts de la península Ibèrica
Tal com han reportat diversos observadors a través de les xarxes socials, sembla que el fenomen de la caiguda massiva de plaques d’escorça no és exclusiu de Barcelona i l’entorn metropolità.
El fenomen s’està documentant també a diverses ciutats de l’estat espanyol com Saragossa, València, Madrid, Granada i Palma, entre moltes altres.
La calor i la sequera estivals, elements que estressen cada any els plataners
El plàtan d’ombra (“Platanus x acerifolia”) és un arbre caducifoli de gran port (pot arribar a 35 o 40 metres d’alçària). Es tracta d’una espècie que creix en zones de ribera de rius i llacs, en zones fresques i amb disponibilitat d’aigua al subsol. Requereix, per tant, força aigua i prefereix els climes humits.
Es tracta d’un arbre de creixement ràpid que suporta condicions difícils de zones urbanitzades i contaminades.
L’eixut típic del clima mediterrani no agrada gaire als plataners. La manca de pluja habitual de l’estiu mediterrani, combinada amb les altes temperatures, fa que els plàtans perdin molta aigua a través de les fulles a l’estiu a Barcelona. A tot això cal sumar-hi l’acumulació de calor del ciment i l’asfalt i la presència de sòls compactats i de contaminants atmosfèrics.
Tot plegat fa que, sovint, a l’estiu els plàtans es vegin obligats a desprendre’s d’una part del fullatge, per tal de reduir la pèrdua d’aigua per transpiració i evitar la deshidratació.
Les fulles poden retenir partícules contaminants que, quan plou o cauen a la tardor, són retirades del sistema. L’escorça dels plataners es renova de forma periòdica, fet que permet que pugui alliberar-se també de les partícules en suspensió que s’hi hagin enganxat.
