Durant aquest inici d’estiu el mar es troba molt més calent del que caldria esperar per a aquesta època de l’any, entorn als 25 ºC. Això ha afavorit l’arribada d’alguns bancs de meduses a les platges de la ciutat. Al web de l’Ajuntament de Barcelona s’informa cada dia de la bandera que oneja a totes les platges i si hi ha presència o no de meduses. Aquest dilluns, per exemple, se’n van detectar a la platja del Somorrostro, Barceloneta i Sant Sebastià.
Josep Maria Gili, investigador de l’Institut de Ciències del Mar, confessa que, malgrat la pèrdua d’informació que va suposar el seguiment marítim per la pandèmia de la covid-19, té la impressió que serà un any de moltes meduses oceàniques, però el temporal Gloria podria dificultar que arribin a la costa.
L’any passat, que també va haver un inici de temporada de bany amb aigua molt calenta, sí va haver molta afluència de meduses a tota la costa central.
El temporal Gloria i les meduses
Gili explica que el recull de dades marítimes dels darrers 25 anys mostren la validació d’unes mesures que aquest any no podran ser tan precises, per les afectacions de la covid-19. Malgrat això, assegura que les sèries de dades mostren un patró comú a molts punts del Mediterrani i és així que s’evidencia que la presència de meduses cada vegada és més freqüent a la costa i arriben abans. “Aquest any, per exemple, ja es tenen registres de pelagia a la Costa Brava entre el gener i el febrer“. La pelagia és una medusa oceànica i no es va veure afectada pel temporal Gloria, però no es descarta que altres espècies costaneres de medusa sí els perjudiqués.
El cicle de vida de les meduses inclou una fase pòlip, que es fixa al substrat o a les roques, i després es transforma en medusa. Gili apunta a la possibilitat que el temporal Gloria provoqués la mort de molts d’aquests pòlips, abans que es transformessin en medusa, ja que viuen a molt poca fondària. La falta de dades, de moment, impedeix confirmar-ho.
Un dels senyals que verificarien aquesta hipòtesi és l’aparició d’una espècie invasora, la ploma de mar i que s’acostuma a enganxar a les boies marítimes. Quan apareix aquesta espècie pot assenyalar l’arribada de meduses i, actualment, Gili no té constància d’aquesta espècie a les observacions realitzades a Badalona.
A les observacions marítimes d’en Josep Pasqual, a l’Estartit, hi ha constància de gran abundància de pelagies i velella velella, altrament conegudes com a barquetes de Sant Pere i que són el primer tipus de medusa que acostuma a arribar a les costes catalanes.
Gili admet la importància de recuperar les observacions fetes durant l’estiu per recuperar les dades perdudes durant els mesos de confinament, mitjançant estimacions i amb la col·laboració de Protecció Civil. Un dels fets que en justifica la importància és la necessitat de seguir amb les dades que, de moment, certifiquen que les meduses s’estan, a tot estirar i al llarg de tot l’estiu, entre 15 i 20 dies a la costa i d’aquests dies només hi ha períodes de tres dies successius. Gili diu que “aquesta és la normalitat del model i quan això s’alteri sí serà una situació preocupant”.
Les picades de medusa poden interaccionar amb la covid-19?
L’afectació de la picada de medusa depèn de la quantitat de verí i de la persona a qui pica i hi ha algunes picades que interaccionen amb altres malalties, com afectacions dermatològiques. En el cas de la covid-19 l’afectació principal, a dia d’avui, rau en el fet d’evitar haver d’acudir a qualsevol hospital i perjudicar el col·lapse sanitari derivat de la pandèmia.
En aquest sentit es recomana fer ús del sentit comú i estar sempre atents a les banderes que onegen a les platges. També prendre algunes precaucions.
Precaucions per evitar picades de medusa
Si veiem meduses des de fora de l’aigua és millor no banyar-nos i alertar el servei de socorrisme.
Si veiem meduses un cop som dins de l’aigua hem de procurar sortir-ne i avisar al servei de socorrisme.
Els experts aconsellen l’ús de crema solar per evitar les picades de medusa. “La pel·lícula de crema redueix l’afectació de la possible picada ja que inactiva les cèl·lules urticants que no s’han disparat“.
Si ja ens ha picat no es recomana posar aigua dolça, ni vinagre ni amoníac. Cal avisar al socorrista i posar aigua salada a la zona afectada. El servei de socorrisme també disposa d’una dissolució de bicarbonat sòdic que també pot aplicar-se a la picada, així com aplicar un “xoc fred durant cinc o 10 minuts”, és a dir, una bossa amb gel. “D’aquesta manera es desnaturalitzen els verins”.
L’Hospital Clínic té una unitat específica de picades de meduses.
Per què piquen les meduses?
L’Institut de Ciències del Mar té una guia de meduses que explica, entre altres coses, que les meduses tenen unes cèl·lules urticants anomenades cnidòcits. Les utilitzen per alimentar-se i defensar-se i estan distribuïdes per tot el cos de l’animal, però concentrades principalment al llarg dels tentacles. Cada cnidòcit consisteix en una càpsula que conté un filament espinós enrotllat, acabat en un dard, capaç d’injectar una mescla verinosa proteica. Els cnidòcits s’activen per estímuls mecànics (contacte físic) i químics. En activar-se, la càpsula s’obre i el dard es dispara i penetra la pell de l’animal. El mecanisme es duu a terme en menys d’una milionèsima de segon, la qual cosa genera un impacte en el punt de penetració de més de 70 tones per centímetre quadrat. És un dels moviments més ràpids que es coneixen en la naturalesa.
