Els núvols prims són els responsables de la formació de parhelis i halos solars. Aquest dijous, quan la majoria de núvols que predominen al cel són entre alts i mitjans, s’ha pogut veure un halo solar a la ciutat. No es descata que es pugui veure també, un parheli, ja que la seva formació està molt associada al mateix tipus de núvols.
Espectacular #haloSolar completo e intenso en #Barcelona #obsFabra @AEMET_Esp @meteocat @wmo @ame_asociacion @Divulgameteo @Rub_dc @eltempsTV3 @btveltemps @Monica_Usart @tiempobrasero @TomasMolinaB @gemmapuigf @alcantara_alb @ARAmeteo pic.twitter.com/AQvcQ0fTvM
— Alfons Puertas (@alfons_pc) May 21, 2020
Què és un halo solar?
L’halo solar és un altre fenomen òptic, típic de dies amb núvols prims, generalment situats a les capes mitjanes i altes de l’atmosfera. Consisteix en cercles al volant del Sol, en el cas de l’halo solar, o al voltant de la Lluna, si és un halo lunar. Es deuen a la refracció o reflexió de la llum quan passa a través dels cristalls de gel que formen els núvols.
✏️ Halo solar en aquests moments
📌 Viladellops, Olèrdola
🗓️ 21-05-2020#eltempstv3@TomasMolinaB @AEMET_Cat @meteocat @enricagud @eltempsTV3 @SoniaPapell @Cat_Meteo @meteorac1 @BCNmeteo @eloicordomi @SergiLoras @gemmapuigf @marcosamores @comandotibidabo @BcnSkyline pic.twitter.com/2dLMyRqDah— Fran Lorenzo (@Fran_Lorenzo95) May 21, 2020
A Sant Feliu de Llobregat ara mateix.
Tomás, Alfred, a què és degut?@TomasMolinaB @btveltemps @comandotibidabo @AlfredRPico pic.twitter.com/FogBppgr5c
— Cristina Grau i Català (@cristinagrau_) May 21, 2020
@ARAmeteo @AEMET_Cat @btveltemps @SergiLoras @linformatiu_tve @meteocat Dins l' #Halo. #Gava. pic.twitter.com/yYKiTewNTa
— Xavi Cabo. Photos. (@xavicabopapiol) May 21, 2020
Halo solar des de #castellardelvalles @MeteoBarrufet @Monica_Usart @eltempsTV3 @btveltemps @MeteoMauri @TomasMolinaB @meteorac1 @ARAmeteo @meteocat pic.twitter.com/Z140xoItdp
— Meritxell Gonzalez (@txellgonzalez) May 21, 2020
Què és un parheli?
Un parheli és una taca de llum, generalment irisada i amb una tonalitat vermellosa més propera al Sol. Es pot formar a les dues bandes del Sol o només en una sola banda, però sempre a la mateixa altura.
