Els darrers dies del mes de juny ens van deixar uns registres de temperatura gairebé impossibles en alguns punts del Canadà en una onada de calor històrica. Podem tenir un fenomen semblant a Catalunya i Barcelona?
L’excepcionalitat de l’onada de calor del Canadà
Finalment, el rècord històric de temperatura màxima al Canadà haurà quedat (de moment) en 49,6 ºC. Gairebé 50 ºC en un país conegut pel fred.
L’excepcionalitat radica especialment en la contínua superació de rècords i en el valor absolut amb què s’ha superat el rècord anterior.
Així, durant tres dies seguits es va superar el rècord anterior del país, amb una facilitat increïble i per gairebé 4 ºC.
Malgrat tot, cal remarcar que Lytton, la ciutat que ha assolit la marca de 49,6 ºC, és una localitat on acostuma a fer calor a l’estiu, amb una màxima mitjana al voltant dels 30 ºC i alguns pics que han arribat a superar, per poc, la marca dels 40 ºC.
Dit d’una altra manera, oblidem-nos del mantra que al Canadà no fa calor. Ara bé, molt lluny de les dades insòlites d’aquests darrers dies.
Sense canvi climàtic, serien impossibles aquests valors
Marc Prohom, cap de Climatologia del Meteocat, ens explica que “pràcticament no hi ha dubte que aquestes temperatures van lligades al canvi climàtic d’origen antropogènic”.
Pràcticament no hi ha dubte que aquestes temperatures van lligades al canvi climàtic d’origen antropogènic
Prohom afirma que a casa nostra ja va passar una cosa semblant el juny del 2019, amb rècords absoluts de temperatura en alguns indrets només explicables pel canvi climàtic.
En aquest sentit, la temperatura màxima absoluta a Catalunya està augmentant de manera clara a casa nostra. Prohom ens diu que “la màxima anual ha pujat 4 ºC des del 1950”, una autèntica barbaritat.
La màxima anual a Catalunya ha pujat 4 ºC en només 70 anys
Podem tenir una onada de calor com la del Canadà a Barcelona?
Per Marc Prohom, el que és evident és que “tard o d’hora arribarà una gran calorada que superarà els rècords anteriors”, que en el cas de Catalunya situen la màxima absoluta en prop de 44 ºC.
Així, sense entrar en detall en l’arribada d’una hipotètica gran onada de calor, Prohom veu més que factible que se superin els 45 ºC a Catalunya.
En el cas de Barcelona (igual que en el cas del Lytton, al Canadà), la superació de rècords absoluts vindrà marcada més per la presència de fenòmens locals, com el vent de ponent, que és el que acostuma a disparar la temperatura màxima.
Prohom afirma que el problema a Barcelona serà especialment la temperatura nocturna, que algun cop ha estat ja a tocar dels 30 ºC.
El període de retorn d’un esdeveniment d’aquest tipus a Catalunya s’ha escurçat en els darrers anys
Segons Marc Lemus, geògraf i investigador del Departament de Geografia de la UB, el període de retorn d’una temperatura de 30 ºC a uns 1.500 metres d’altura (similar a la situació viscuda al Canadà) en els darrers anys ha passat de ser de més de 200 anys a tan sols 50 a l’extrem sud de Catalunya.
Segons l’expert “tenir una situació d’aquest tipus fa 60 anys era pràcticament impensable, però gràcies a la nostra contribució estem més a prop de viure un esdeveniment de calor extrema”.
Rècords, només de calor o també de fred?
Però el canvi climàtic inclou no només grans calorades i onades de calor sinó també onades de fred potents. Per bé que és cert que, com indica Prohom, la freqüència dels episodis de calor no tindrà res a veure amb els de fred, però no els descarta ni de bon tros.
L’escalfament no descarta fenòmens de fred, però segurament sense els extrems del segle XX
Ara bé, Prohom apunta un fet important. El cap de Climatologia del Meteocat afirma que serà molt poc probable assolir rècords absoluts de fred, atès que el punt de partida és molt més amunt i que les projeccions així ho indiquen.
El rècord actual de temperatura màxima a Barcelona (Observatori Fabra) el té el 6 de juliol del 1982, tot i que l’agost del 2010 diverses estacions meteorològiques van superar els 40 ºC. Que se sobrepassi aquest rècord és només qüestió de temps.
El rècord de fred, de -10 ºC l’any 1956, serà en principi molt més complicat de superar, si és que se supera.
