La població de senglars a la serra de Collserola està recuperant els valors d’abans de la pandèmia de covid, un període en el qual la poca activitat a la muntanya i l’aturada de les captures va fer que se’n multipliqués el nombre. Aquest darrer hivern, el Departament d’Acció Climàtica ha registrat una densitat mitjana de 8,2 exemplars per quilòmetre quadrat. Això és la meitat dels 17 porcs senglars per quilòmetre quadrat que es van comptar l’hivern del 2020-21, en plena pandèmia i només uns mesos després de les restriccions més dures. Es tracta també d’una xifra molt propera a les més baixes dels últims 20 anys, que se situen al voltant dels sis exemplars per quilòmetre quadrat.
El descens de la població també s’ha notat en el nombre de captures. Al sector que forma part de la ciutat de Barcelona s’ha passat de 292 exemplars capturats l’hivern 2022-23 a 201 aquest darrer hivern. I el mateix ha passat en el conjunt de Collserola. Si ara fa un any s’hi van capturar 965 porcs senglars, en els darrers mesos se n’han capturat 594, quasi la meitat. Aquesta darrera xifra també s’apropa a les dels períodes amb poblacions més baixes, com els hiverns 2017-18 i 2019-2020.
“S’estan acostant cada cop menys a zones urbanes”
La directora general de Boscos i Gestió del Medi de la Generalitat de Catalunya, Anna Sanitjas, ha explicat a betevé que la baixada de la població es deu a un conjunt de factors, entre els quals hi han tingut un paper molt important les mesures dissuasives engegades pels municipis, que han allunyat els senglars dels barris de muntanya. “Hem protegit els contenidors, hem capturat els senglars que baixaven a les ciutats, i tot això ha fet que cada cop s’apropen menys a les zones urbanes”. En conjunt, el govern català atribueix les dades de població a un còctel de 4 factors:
- Mesures de control de la població, entre les quals les esterilitzacions i les batudes de cacera.
- Mesures engegades pels municipis, com la protecció dels contenidors o la captura dels exemplars que arriben a peu de carrer.
- La sequera persistent, que ha deixat els boscos amb menys aliment per als animals i n’ha afectat la capacitat reproductiva.
- Les restriccions de reg a la ciutat, que han fet que aquests espais deixin de ser atractius i frescos.
Informadors de batudes en un espai de cinc milions de visitants
Les batudes i les actuacions excepcionals han implicat una mobilització important d’efectius i d’informadors, ja que Collserola és un dels espais naturals protegits amb més visitants de Catalunya, més de cinc milions l’any 2023. Durant aquestes actuacions cal tancar camins i establir perímetres de seguretat, però segons el govern català, les batudes s’han pogut desenvolupar sense conflictes amb altres activitats ni incidents de seguretat.
Al marge de la caça tradicional en batuda —enguany se n’han fet 18—, també es fan aguaits nocturns. Els fan caçadors locals habilitats amb gàbies, xarxes i teleanestèsia.
