Barcelona ha viscut enguany l’any pluviomètric més sec en més de 100 anys. El període comprès entre l’1 de setembre del 2022 i el 31 d’agost del 2023 ha estat el de menys precipitació a l’Observatori Fabra des que en tenen mesures. Concretament, s’han recollint només 288,5 litres per metre quadrat, un 46,5 % de la pluja mitjana.
Aquesta setmana el Servei Meteorològic de Catalunya ha fet pública la versió ampliada de butlletí de l’any pluviomètric 2022-2023.
Menys de 400 litres a gairebé la meitat de Catalunya, també a punts de la Cerdanya
Un dels titulars més impactants de l’anàlisi de dades és el que destaca que a més de la meitat sud de Catalunya, a part del litoral i el prelitoral del nord-est, així com a la plana Ceretana, no s’ha assolit el llindar de 400 litres per metre quadrat anuals.
L’any pluviomètric 2022-2023 se situa com el més sec de tot l’històric d’algunes de les sèries meteorològiques més llargues, entre les quals la de l’Observatori Fabra. En general, però, es pot afirmar que en bona part de Catalunya el 2022-2023 queda situat entre els cinc anys pluviomètrics més secs dels darrers 20 anys, juntament amb el 2004-2005.
L’informe destaca que el Garraf, el Penedès, e Baix Llobregat i el Barcelonès han estat les zones més castigades, on no han recollit ni un 40 % de la precipitació que seria normal (període 1991-2020).
Nombroses de les estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya no han arribat al llindar dels 250 litres anuals, un valor que es podria qualificar com a propi d’un clima desèrtic. A Viladecans, a tall d’exemple, només han acumulat 222 l/m², a Lleida 217, a Vilafranca del Penedès 198 o a Cunit 176 l/m².
Per contra, en alguns indrets de l’Alt Pirineu s’han arribat a superar els 1.000 l/m². Al Lac Redon (2.247 m) han assolit un valor de 1.523 litres, a Certascan (2.400 m) 1.315 litres o a Sasseuva (2.228 m) fins a 1.015 l/m².
