L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat diferents estudis previs al futur pla d’estabilització del litoral metropolità i que encara s’està gestant. En aquests estudis hi han participat tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Ramon Torra, gerent de l’AMB, ha confessat que fa molts anys que es fan gestions per cuidar i mantenir les platges de la metròpolis barcelonina, però ara cal un salt qualitatiu: “el que necessitem és que hi siguin, que no les perdem. El projecte de futur és d’estabilització, que requereix consens ampli entre ajuntaments, AMB, Generalitat i el Ministeri per a la Transició Ecològica”.

Un dels principals efectes del canvi climàtic serà l’augment del nivell del mar, és a dir, que es perdran platges i augmentarà el risc d’inundacions.

[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Xoc climàtic: Les platges tenen els dies comptats” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/platges-barcelona-canvi-climatic/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]

Estudi comparatiu del volum de sorra

Es tracta de l’estudi LIDAR, que consisteix en una radiografia de tot el litoral metropolità, i compara el volum de sorra que hi havia entre els anys 2013 i 2017. Segons les dades extretes d’aquest anàlisi es pot afirmar que en aquests cinc anys s’ha produït una pèrdua sostinguda i significativa de sorra, de gairebé 500.000 m3.

Estudi previ al pla d’estabilització

Gran part d’aquests estudis s’han basat amb les batimetries fetes des del Port de Barcelona fins a les platges del Delta del Llobregat. Permeten mesurar el perfil de la platja submergida i saber si hi ha, o no, barres sorrenques submergides sota l’aigua. La conclusió que se’n deriva és que existeix un sistema de barres naturals de sorra sota l’aigua, a uns 200 metres de distància de la línia de la costa, d’1,5 metres d’alçària i que es disposen al llarg d’uns 20 km, des de la desembocadura del Llobregat fins a les Botigues de Sitges. Aquestes barres sorrenques naturals afavoreixen molt eficaçment les platges properes, encara que es desconeix si són permanents o fluctuants.

Registres mensuals de l’amplada de les platges metropolitanes

Es tenen dades de l’amplada de les platges properes a la ciutat, entre el 2001 i l’actualitat. Aquestes dades mostren dinàmiques molt complexes, amb onades regressives que es mouen de nord a sud i amb episodis d’erosió que no sempre es corresponem amb els temporals marítims i meteorològics més forts. Per intentar que les platges no segueixin retrocedint, els tècnics proposen instal·lar, en el marc d’una prova pilot, geotubs submergits. Es tracta d’uns dics reversibles construïts per geotèxtil, un material sintètic i resistent i amb menys impacte a l’ecosistema natural.

Una altra de les propostes dels experts és aportar sorra a les platges amb una granulometria adequada perquè les platges siguin més estables i evitar la pèrdua ràpida d’aquesta sorra.