pantà Sau

El pantà de Sau es va omplir a principis de la dècada dels 60. L’antic nucli de població va quedar submergit l’any 1962. D’aleshores ençà mai no havia estat tan buit com actualment, ni tan sols durant la sequera històrica de finals dels anys 80, quan va assolir el que havia estat fins avui el rècord històric pel que fa al mínim: el 5,77 % de capacitat el 20 d’abril del 1990. Aquest dissabte, 13 de gener, ha baixat per sota d’aquest llindar.

Pantà de Sau. Font: espai natural Guilleries-Savassona / Meteoguilleries

Només nou hectòmetres cúbics d’aigua disponible a Sau

El volum d’aigua actual que s’emmagatzema a l’embassament de Sau, de 9,53 hm3 el 13 de gener a la tarda, ja se situa per sota el del mínim històric del dia 20 d’abril del 1990 (9,54 hm3).

Actualment es troba al 5,76 % de la seva capacitat.

El motiu del baix nivell d’aquest pantà, a banda evidentment de la sequera extrema, rau en el traspàs d’aigua que s’ha anat realitzant cap a Susqueda per tal de mantenir la bona qualitat de l’aigua en aquest segon pantà.

A mitjans de març de l’any passat es va començar a buidar Sau i va baixar per primera vegada en aquest segle per sota el llindar del 10 %, per sota el mínim mesurat durant la sequera del 2008. La pluja del mes de juny va permetre que el nivell repuntés transitòriament a finals de primavera.

El sistema Ter-Llobregat encara no ha superat el mínim històric del 1990

El sistema Ter-Llobregat engloba actualment els pantans de Sau, Susqueda, la Baells, Sant Ponç i la Llosa del Cavall. El volum total embassat avui dia és de 102,66 hm³.

El volum mínim històric mai no mesurat en el cas del sistema Ter-Llobregat també cal buscar-lo durant la greu sequera dels anys 1989 i 1990, concretament el dia de Sant Jordi del 1990, data en la qual el volum total embassat va baixar fins a 79,58 hm³. Convé tenir present que en aquell moment el sistema Ter-Llobregat tenia un pantà menys que ara, encara no s’havia construït l’embassament de la Llosa del Cavall.

La Llosa del Cavall disposa avui de 13,9 hm³. Encara que restem aquest volum al que té ara mateix el sistema Ter-Llobregat, obtenim un valor superior al del volum del mínim del 1989, concretament de 88,76 hm³.

A l’hora de comparar dades i registres, convé tenir present que les necessitats i l’ús de l’aigua han variat al llarg dels anys, així com la població que en consumeix. Actualment, disposem de les dessalinitzadores, inexistents ara fa uns pocs anys, i s’està usant aigua regenerada.

Els embassaments de les conques internes ja baixen fins al 16 %

A principis de novembre de l’any passat, els embassaments de les conques internes de Catalunya van baixar per sota del 19 % i van quedar per sota el nivell mínim de la greu sequera del 1989. Des de llavors ençà, per tant, la sequera actual no ha tingut mai cap precedent en percentatge similar a les reserves dels pantans de les conques internes.

Convé apuntar, però, que el 16 de novembre del 1989 els embassaments de les conques internes, tot i trobar-se al 18,98 % acumulaven un total de 117,5 hm³ d’aigua emmagatzemada, un volum inferior al de principis de novembre del 2023, de 132 hm³, moment en el qual es trobaven al mateix % de capacitat. El perquè rau en el fet que l’any 1989 encara no disposaven de l’embassament de la Llosa del Cavall, el qual va entrar en funcionament el 1998.

Avui, 13 de gener del 2023, els embassaments de les conques internes de Catalunya ja freguen el 16 % (llindar d’entrada en emergència) amb un volum d’aigua aproximat de 113 hm³, un registre clarament inferior al del mínim del 1989.