L’hivern avança i el termòmetre continua descontrolat, amb alt i baixos constants però amb predomini de temperatures elevades per a l’època de l’any, un fet que en major o menor mesura està alterant el ritme d’algunes plantes, tot i la manca de precipitacions.
Malgrat que és a la primavera quan es produeix l’alliberació massiva de les principals espècies al·lergògenes, sobretot si les pluges hi acompanyen i fan brotar amb força les plantes, a l’hivern també despunta l’emissió de pol·len d’algunes espècies que causen molèsties a persones.
Aquest és el cas del pol·len de xiprer, un arbre que estadísticament assoleix els nivells màxims anuals a les acaballes de l’hivern.
L’emissió de pol·len de xiprer d’enguany s’ha avançat un parell de setmanes
Aquesta setmana, segons informa el Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), els nivells de pol·len de xiprer són màxims a Barcelona (4 sobre una escala de 4) i la previsió és que es mantingui estable els pròxims dies.
Aquesta setmana també cal destacar nivells alts (3 sobre 4 ) en el cas de l’avellaner o nivells baixos (1 sobre 4) en el cas del pol·len de pi i de parietària, aquests dos amb tendència a augmentar de cara als pròxims dies i setmanes.
La gràfica de dinàmica setmanal històrica del Punt d’Informació Aerobiològica mostra que, en el cas de Barcelona, les concentracions màximes de xiprer s’assoleixen habitualment entre la darrera setmana de febrer i els primers dies del mes de març (mitjana 1994-2021).
La corba mostra en blau l’evolució de la concentració de l’any en curs. En el cas del 2022 podem comprovar, de moment, que l’emissió d’aquest tipus de pol·len s’ha avançat un parell de setmanes respecte a la mitjana històrica.
El pol·len de xiprer, altament al·lergogen
El xiprer genera un tipus de pol·len molt al·lergogen. Es tracta, segons els experts, de la principal causa de processos al·lèrgics respiratoris a l’hivern.
Les persones al·lèrgiques a aquest tipus de pol·len experimenten símptomes que poden confondre’s amb un constipat comú: esternuts, congestió nassal i mucositat. També oculars i, en alguns casos més greus, asma bronquial.
El pol·len de plàtan es farà esperar encara unes poques setmanes
El plàtan d’ombra (“Platanus x acerifolia”), tot i que des de fa anys s’està limitant a favor d’altres arbres més resistents a les condicions urbanes, encara és l’arbre més abundant de la ciutat. Al 2021 es comptabilitzaven uns 19.000 plataners, el 9 % dels 202.000 arbres que poblen els carrers de Barcelona.
El pol·len de plàtan causa al·lèrgia a nombroses persones. L’alliberació es produeix tan bon punt els arbres comencen a brotar i surten les flors (inflorescències) masculines.
El plàtan d’ombra acostuma a treure les primeres fulles i florir a Barcelona entre finals de febrer i finals de març, una data variable cada any en funció de les condicions meteorològiques i el règim de precipitació.
El 2021 va fer-ho pels volts del 8 de març, el 2020 a l’entorn del 2 de març, però l’any 2018 —any de fred i neu a Barcelona— ho va fer cap al 23 de març.
Enguany, la sortida de les fulles es podria produir de forma força prematura a causa de l’evolució de les temperatures del present hivern. Es calcula que podrien fer-ho a Barcelona a principis de març, d’aquí a un parell de setmanes.
On podem consultar les previsions pol·líniques?
A Catalunya, la Xarxa Aerobiològica de Catalunya estudia des del 1983 la diversitat i els nivells de pol·len i espores de fongs de l’aire. Actualment, es realitza a nou localitats en el cas de Catalunya: Barcelona, Bellaterra (UAB), Girona, Lleida, Manresa, les Planes de Son, Roquetes-Tortosa, Tarragona i Vielha.
Les dades es van processant i analitzant al llarg de la setmana i, finalment, els divendres, basant-se en els resultats obtinguts, s’elabora un butlletí de predicció de pol·len per a la setmana següent.
El document de predicció setmanal es pot consultar per internet, però també es difon a través de les xarxes socials, tant a través de Twitter com per Instagram. També hi ha apps que es basen en les prediccions de la XAC.
A més, existeix un projecte de ciència ciutadana i de dades obertes que s’anomena Planttes. Aquesta aplicació proposa de manera molt senzilla poder-se informar sobre la presència de plantes al·lergògenes i del seu estat fenològic.
