Els al·lèrgics al pol·len fa setmanes que en pateixen els efectes i sembla que cada cop en són més les persones afectades. Els estudis apunten que les malalties al·lèrgiques s’han duplicat en els darrers 15 anys en els països desenvolupats, on actualment afecten el 25 % de la població, i tot apunta que en un parell de dècades podran afectar la meitat de la població. A Catalunya un milió i mig de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria que, en quatre de 10 casos, és provocada per algun tipus de pol·len.
Una primavera excepcional pel que fa al pol·len a causa de les pluges i la bonança
El 2018 va ser un any càlid, extraordinàriament plujós i nivós, amb una de les tardors més plujoses de les darreres dècades. L’hivern, en canvi, ha estat un dels més càlids i secs que es recorden. La combinació entre la presència d’aigua al subsol i la temperatura suau ha donat com a resultat floracions i pol·linitzacions molt potents a l’inici de la temporada.
Jordina Belmonte, coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC), apunta que “es tracta d’un any excepcional, no a tot arreu ni per a tots els tipus de pol·len, però sí que en tot cas sempre tenim valors superiors respecte als que serien mitjans”.
En aquest sentit cal destacar que enguany les pol·linitzacions hivernals de xiprer han superat les concentracions mitjanes històriques. Altres arbres que pol·linitzen a l’hivern, com el freixe o l’avellaner, també ho han fet amb intensitat.
Al llarg del mes de març les plantes que han començat a pol·linitzar ho han fet de forma prematura i amb molta força. Actualment, les concentracions dels pòl·lens que causen més al·lèrgies com el plàtan o la parietària assoleixen valors molt elevats a Catalunya, i els pronòstics són poc optimistes a curt i mitjà termini.
El pol·len de plàtan assoleix màxims aquests dies a Barcelona
Actualment, i segons dades facilitades per la XAC, el pol·len del plàtan d’ombra està assolint concentracions atmosfèriques importants a la ciutat de Barcelona. El pol·len enguany pot afectar fins i tot persones que fins ara no hi eren al·lèrgiques.
A banda, cal destacar que, en breu, també notarem les molèsties causades per la disgregació dels fruits del plàtan, els quals s’acompanyen d’un plomall que irrita les mucoses i els ulls sobretot quan bufa el vent.
Una altra espècie conflictiva a Barcelona aquests dies és la parietària, la qual també està assolint concentracions atmosfèriques importants. Es tracta d’una petita planta ruderal de fulles enganxoses molt freqüent en murs, parets i fins i tot a tocar les voreres.
La XAC destaca que actualment a la ciutat de Barcelona també s’estan registrant concentracions relativament importants de xiprer, tot i que ja va de baixa, així com de gramínies, que comencen a pol·linitzar. Altres pòl·lens destacables són el de freixe, el pi i el pollancre. Roures, alzines, moreres i bedolls comencen a pol·linitzar aquests dies.
Si plou, millorarà la situació?
Segons Jordina Belmonte, si ara plogués aniria bé per tal de “rentar l’atmosfera de tots els grans de pol·len que hi ha en suspensió, quelcom que facilitaria als al·lèrgics que en patissin menys, o bé durant un període més breu”.
Com a contrapartida, però, la pluja ara serviria per regar les plantes que pol·linitzen més tard, per tant les precipitacions podrien afavorir que avançada la primavera o a l’estiu proliferessin pòl·lens d’altres espècies com la parietària, gramínies, plantatges, artemísia o blets, herbes que, afegeix Belmonte, “responen més ràpidament a la pluja i que potser no s’estan beneficiant de la precipitació de la tardor”.
Paper del canvi climàtic i la contaminació
Els experts anuncien que en un futur aniran a més les persones afectades per les al·lèrgies, fins a un 50 % l’any 2050.
Belmonte destaca que, malgrat que no se sap ben bé què aportarà el canvi climàtic, sí que és clar que implicarà variacions. Es creu que la concentració d’alguns pòl·lens augmentarà però que en d’altres disminuirà. També es preveu que algues plantes endarreriran la pol·linització, per bé que d’altres l’avançaran. A Catalunya, a més, s’estan observant resultats diferents en funció de la zona.
La contaminació també implica que les mucoses, ulls, nas o boca estiguin més sensibles i irritables. Aquesta major sensibilitat fa que ens puguin afectar en major mesura les partícules que desprenen els grans de pol·len.
A banda, hi ha estudis que diuen que les plantes que viuen en entorns urbans —més contaminats— pateixen alteracions i generen pòl·lens més agressius.
Com es mesura el pol·len?
A Catalunya la XAC estudia des del 1983 la diversitat i els nivells de pòl·lens i espores de fongs de l’aire. Actualment es realitza a nou localitats en el cas de Catalunya: Barcelona, Bellaterra (UAB), Girona, Lleida, Manresa, les Planes de Son, Roquetes-Tortosa, Tarragona i Vielha.
L’aparell que mesura el pol·len és un captador estàndard tipus Hirst. Es tracta d’un aparell que incorpora un gran penell —a la part superior— que s’orienta vers el vent, un fet que permet que el pol·len vagi entrant gradualment a través d’una petita fissura. L’aire que entra es pot regular mitjançant un petit motor, per tal que ho faci a 10 litres per minut, un volum similar al que respiren les persones.
Dins de l’aparell hi ha un petit tambor que conté una cinta de plàstic untada amb silicona la qual enganxa les partícules que van entrant a través de l’orifici. El tambor va girant, 2 mm cada hora, i pot acumular fins a una setmana de dades.
Les mostres es processen a Bellaterra, a la Facultat de Ciències i Biociència. Entre dimarts i dijous, reben per correu urgent la majoria de mostres, procedents de les diverses localitats catalanes. Les mostres de Bellaterra les obtenen directament dels aparells que hi ha al terrat de la facultat.
Un cop les mostres arriben al laboratori, el primer pas consisteix a obtenir la tira adhesiva que conté el pol·len dels tambors i tallar-la en petits fragments. Cada fragment correspon a un dia de la setmana. Posteriorment, s’enganxa en una placa de petri i es realitza una tinció de la mostra.
Les mostres són analitzades pels tècnics al laboratori, els quals en realitzen un comptatge manual de cadascun dels tipus de pol·len que observen a través del microscopi.
Les dades es van processant i analitzant al llarg de la setmana i, finalment, els divendres, basant-se en els resultats obtinguts s’elabora un butlletí de predicció de pol·len per a la setmana següent.
La importància de les dades i on consultar-les
Els butlletí de predicció és de gran utilitat per als professionals mèdics ja que, coneixent la localitat on viu cada pacient, els permet discriminar millor quins tipus de pol·len poden ser els que causen problemes.
A banda, també és de gran ajuda per a les persones afectades, per tal de facilitar-los la vida i poder gestionar millor el seu dia a dia, evitant viatjar a determinades localitats en funció al tipus de pol·len que hi hagi en cada moment.
Jordina Belmonte posa l’exemple d’una persona de fora de Barcelona al·lèrgica al pol·len de plàtan. Si ha d’escollir quin dia viatjar a la ciutat per anar al teatre, a tall d’exemple, actualment convé que s’esperi preferentment unes setmanes, fins que minvi la concentració a la ciutat.
El document de predicció setmanal es pot consultar per internet, però també es difon a través de les xarxes socials, tant a través de Twitter com per Instagram. També hi ha apps que es basen en les prediccions de la XAC: El Temps, per a Android, i PolenCat, per a Android i iOS.
A més, també existeix un projecte de ciència ciutadana i de dades obertes que s’anomena Planttes. Aquesta aplicació proposa de manera molt senzilla poder-se informar sobre la presència de plantes al·lergògenes i del seu estat fenològic. Permet, en definitiva, conèixer el risc d’al·lèrgia.
El XAC, un projecte en risc per manca de recursos
El XAC necessita aconseguir més recursos, més estables, per tal de poder continuar donant servei al país i ampliar una de les bases aerobiològiques més extenses, amb aplicació per a l’estudi dels efectes del canvi climàtic.
Josefina Belmonte apunta que la majoria de països desenvolupats mesuren la contaminació física i química, però en solen obviar la biològica. En el cas de Catalunya “l’ideal seria que alguna estructura garantís el sou dels tècnics i d’algú al front que ho organitzi”. Afegeix que la situació òptima seria que “el servei formés part de les estructures de govern”.
